Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Nom original | (ar) نوري السعيد |
---|---|
Biografia | |
Naixement | desembre 1888 Bagdad (Iraq) |
Mort | 15 juliol 1958 (69 anys) Bagdad (Iraq) |
Causa de mort | homicidi |
Primer ministre de l'Iraq | |
3 març 1958 – 18 maig 1958 ← Abdul-Wahab Mirjan (en) – Ahmad Mukhtar Baban (en) → | |
Primer ministre de l'Iraq | |
4 agost 1954 – 20 juny 1957 | |
Primer ministre de l'Iraq | |
15 setembre 1950 – 12 juliol 1952 | |
Primer ministre de l'Iraq | |
6 gener 1949 – 10 desembre 1949 | |
Primer ministre de l'Iraq | |
21 novembre 1946 – 29 març 1947 | |
Primer ministre de l'Iraq | |
10 octubre 1941 – 4 juny 1944 | |
Primer ministre de l'Iraq | |
25 desembre 1938 – 31 març 1940 | |
7è Primer ministre de l'Iraq | |
23 març 1930 – 3 novembre 1932 ← Naji al-Suwaidi (en) – Naji Shawkat (en) → | |
Dades personals | |
Religió | Islam i sunnisme |
Formació | Col·legi Militar Otomà |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Família | |
Fills | Sabah |
Premis | |
Nuri Pasha al-Said (àrab: نوري السعيد, Nūrī as-Saʿīd) (Bagdad, setembre de 1888 – 15 de juliol de 1958) fou un polític iraquià durant el mandat britànic i el regne de l'Iraq. Va servir en diversos gabinet i fou vuit vegades primer ministre. Des de la seva primera actuació com primer ministre sota el mandat britànic el 1930, Nuri fou la figura cabdal de l'Iraq sota la monarquia. Durant els seus molts termes al càrrec, va estar implicat en algunes de les decisions claus de política que van marcar l'estat iraquià modern. El 1930, durant el seu primer terme, signava el Tractat Angloiraquià, que fou un pas cap a una major independència, però concedia Gran Bretanya el dret il·limitat a estacionar les seves forces armades i a transitar a través de l'Iraq unitats militars; també donava legitimitat al control britànic de la indústria petroliera del país. Mentre que el tractat nominalment reduïa la implicació britànica en els afers interns de l'Iraq, això era només en la mesura que el comportament de l'Iraq no entrava en conflicte amb interessos econòmics o militars britànics. Aquest acord obria el camí a la independència nominal, ja que el mandat acabava el 1932. Durant la seva carrera Nuri fou defensor d'un paper britànic ampli dins de l'Iraq. Aquestes polítiques foren sempre qüestions de gran contesa.
Nuri fou una figura controvertida amb molts enemics, i va haver de fugir de l'Iraq dues vegades en les seqüeles de cops d'estat. Prop de l'enderrocament de la monarquia el 1958, era profundament impopular. Es considerava que les seves polítiques, vistes com a probritàniques, havien fallat en adaptar-se a les circumstàncies socials canviants del país. La injustícia social i la pobresa era general, i Nuri s'havia convertit en un símbol d'un règim que fracassava a encarar aquests assumptes, escollint el camí de la repressió per protegir els interessos dels adinerats. El 15 de juliol de 1958, l'endemà de la revolució republicana, intentava fugir del país disfressat com a dona, però fou capturat i mort.