OSS 117 : Le Caire, nid d'espions | ||
---|---|---|
Fitxa | ||
Direcció | Michel Hazanavicius | |
Protagonistes | ||
Producció | Nicolas Altmayer | |
Guió | Michel Hazanavicius | |
Música | Ludovic Bource | |
Fotografia | Guillaume Schiffman | |
Productora | Gaumont, Mandarin Cinema i M6 Group | |
Distribuïdor | Gaumont i Netflix | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | França | |
Estrena | 2006 | |
Durada | 99 min | |
Idioma original | francès | |
Versió en català | Sí | |
Rodatge | Marroc | |
Color | en color | |
Pressupost | 14.090.000 € | |
Descripció | ||
Gènere | cinema d'espionatge | |
Lloc de la narració | París i Egipte | |
Època d'ambientació | 1945 | |
Lloc web | musicboxfilms.com… | |
|
OSS 117: El Caire, niu d'espies (títol original en francès, OSS 117 : Le Caire, nid d'espions) és una pel·lícula de comèdia d'espioantge francesa del 2006 dirigida i coescrita per Michel Hazanavicius en el seu debut com a director de llargmetratges.[1] És protagonitzada per Jean Dujardin, Bérénice Bejo i Aure Atika.[2] Ambientada l'any 1955, la pel·lícula segueix les gestes de l'agent secret francès Hubert Bonisseur de La Bath/OSS 117, quan és enviat al Caire per investigar la desaparició del seu millor amic i company d'espia Jack Jefferson, només per ensopegar amb una trama internacional. S'ha doblat i subtitulat al català.[3]
El Caire, niu d'espies està basada en la sèrie de novel·les OSS 117 de Jean Bruce, però actua com una paròdia del gènere d'espies en lloc d'una adaptació fidel, i representa l'OSS 117 com un francès idiota amb opinions estretes sobre la raça, la religió, i rols de gènere.[4] El 2009 es va estrenar una seqüela, OSS 117: Perdut a Rio, també dirigida per Hazanavicius i protagonitzada per Dujardin.