Obbligato

En música clàssica, obbligato descriu generalment una línia musical que d'alguna manera és indispensable en la interpretació. La seva indicació oposada és ad libitum. També pot ser empleada, més específicament, per indicar que un passatge musical ha de ser tocat exactament com està escrit o només per l'instrument especificat. El terme és italià que al seu torn ve del llatí obligatus, que significa obligar. L'opció obligato no és acceptable.^[1] La paraula pot utilitzar-se per si sola com un substantiu, o bé aparèixer com un adjectiu en un sintagma nominal (i.g. Orgue obbligato).