Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 agost 1892 Botoșani (Romania) |
Mort | 19 agost 1983 (90 anys) Bucarest (Romania) |
Formació | Universitat de París (1920–1922) Universitat de Roma La Sapienza (1919–1920) Escola Nacional A.T. Laurian (–1911) Universitat de Bucarest (1911–1913) |
Tesi acadèmica | Sopra gli spazi einsteinieni a gruppi continui di transformazione (1920 ) |
Director de tesi | Tullio Levi-Civita |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de la probabilitat i geometria diferencial |
Ocupació | matemàtic, estadístic |
Ocupador | Universitat de Bucarest (1922–1962) |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1976–) |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial (Batalla de Mărăşeşti) |
Obra | |
Estudiant doctoral | Radu Theodorescu, Nicolae Dinculeanu, George Ciucu, Marius Iosifescu, Gheorghe Mihoc, Ioan Cuculescu, Marius Stoka i Şerban Basarab (en) |
Premis | |
Octav Onicescu (Botoșani, 20 d'agost de 1892 - Bucarest, 19 d'agost de 1983) va ser un matemàtic i estadístic romanès.
Onicescu va néixer en una família de petits terratinents en un població a la riba del riu Prut (actual frontera entre Romania i Moldàvia). Va cursar els estudis secundaris a l'institut de Botoșani fins al 1911 quan es va matricula a la universitat de Bucarest per estudiar matemàtiques.[1] El 1913 es va graduar i es va convertir en professor de matemàtiques de l'escola militar que llavors hi havia al monestir de Dealu. Entre 1916 i 1918 va ser soldat durant la Primera Guerra Mundial, participant en la batalla de Mărăşeşti (1917),[2] i el 1919 va anar a estudiar a Roma on va obtenir el doctorat el 1920 amb una tesi dirigida per Tullio Levi-Civita.[3] A continuació va estar estudiant a París fins al 1922, quan va tornar al seu país per ser professor de la universitat de Bucarest durant quaranta anys.[4]
Els seus interessos científics sobre la mecànica, per una banda, i per la teoria de la probabilitat, per l'altra, es van gestar en aquest període romano-pàrisenc.[5] En aquest darrer camp, i en col·laboració amb el seu deixeble Gheorghe Mihoc, va fer anàlisis exhaustius de les cadenes de Màrkov i van ser els iniciadors de l'escola d'estadística i probabilitat romanesa. Va ser una gran personalitat que va tenir molts interessos diferents en el camp de la cultura i en els darrers anys va fer treballs importants en història de la ciència.[6]