Tipus | senzill |
---|---|
Artista | Depeche Mode |
Àlbum | The Singles 86−98 |
Publicat | 7 setembre 1998 |
Gènere | rock alternatiu i trip-hop |
Llengua | anglès |
Discogràfica | Mute Records |
Lletres | Martin Gore |
Format | disc compacte i senzill de 12 |
Cronologia | |
«Only When I Lose Myself» és el trenta-cinquè senzill de la banda musical Depeche Mode. Fou llançat el 7 de setembre del 1998 com a únic senzill inèdit de l'àlbum recopilatori The Singles 86>98, el primer senzill que no pertanyia a un àlbum d'estudi des de «It's Called a Heart» el 1985.[1]
La cançó fou composta per Martin Gore. Originalment fou exclosa d'Ultra (1997) i van decidir incorporar-la en el recopilatori The Singles 86>98, editat l'any següent. És una cançó d'amor amb una mica de voluptuositat i intimisme, amb diversos efectes i una característica melodia principal que li atorga una musicalització estranya força exòtica. A més, la seva lletra no era prou aspre com la majoria dels temes que presentava Ultra, motius pels quals hi desentonava.[2]
Conté dues cares-B: «Surrender» és la primera cara-B vocal exclusiva des de «My Joy» del senzill «Walking in My Shoes» (1983), i la instrumental «Headstar», ambdues compostes també per Gore. La primera és un tema rítmic, cadenciós, apassionat i trepidant, conduït per una melodia ràpida i una lletra intensa sobre el verdader significat de dona l'amor a la vida, mentre que la segona és un tema instrumental realitzat amb samplers de «Only When I Lose Myself» i «Surrender».[2]
El videoclip fou dirigit per Brian Griffin, que anteriorment havia treballat amb la Depeche Mode com a fotògraf i havia realitzat el disseny artístic dels cinc primers àlbums de la banda. Posteriorment fou inclòs en les compilacions de videoclips The Videos 86>98 (1998) i The Best Of, Volume 1 (2006) en la seva versió DVD.[2]
Aquest tema es va incorporar en la gira The Singles Tour (1998),[3] ja que de fet era l'única novetat. La cara-B «Surrender» es va incorporar en la posterior gira Exciter Tour com a tema opcional, però sent interpretada en una versió gairebé acústica amb només musicalització de teclat a càrrec de Peter Gordeno.