OpenID és un sistema d'identificació digital descentralitzat, amb el qual un usuari pot identificar-se en una pàgina web a través d'un URL (o un XRI en la versió actual) i pot ser verificat per qualsevol servidor que suporti el protocol. La idea que hi ha al darrere és, doncs, que no calguin diferents comptes per a entrar en diferents llocs web, sinó que amb una única dada identificadora es pugui entrar en més d'un espai: un compte d'usuari OpenID facilita l'accés als llocs que suporten aquest protocol i no cal tenir un identificador per a cada lloc web que es vulgui visitar.
En els llocs que suportin OpenID, els usuaris no s'han de crear un nou compte per a tenir-hi accés: només els cal disposar d'un identificador creat en un servidor que verifiqui OpenID, anomenat proveïdor d'identitat o IdP.
El proveïdor d'identitat pot confirmar la identificació OpenID de l'usuari en un lloc que suporti aquest sistema.
A diferència d'arquitectures d'autenticació única, OpenID no especifica el mecanisme d'autenticació. Per tant, la seguretat d'una connexió OpenID depèn de la confiança que tingui el client OpenID en el proveïdor d'identitat. Si no hi ha confiança en el proveïdor, l'autenticació no serà adequada per a serveis bancaris o transaccions de comerç electrònic. Tanmateix, el proveïdor d'identitat pot emprar una autenticació forta que pugui ser emprada per a aquestes finalitats.
OpenID va prenent força gràcies a l'anunci de l'adopció d'aquest sistema per part d'alguns llocs grans, com Technorati. El programari Mediawiki té una extensió per a permetre l'ús mitjançant Open ID, però encara no s'utilitza en els servidors de la Wikipedia. AOL ja actua com a proveïdor d'OpenID. A més, Firefox s'ha plantejat com una de les prioritats del projecte 3 la integració d'OpenID i Microsoft està treballant per implementar Open ID 2.0 en Windows Vista.