Emblema de les clarisses, el mateix de la família franciscana | |
Tipus | Monàstic de clausura, femení |
---|---|
Nom oficial | Orde de Santa Clara |
Nom oficial llatí | Ordo Sanctae Clarae |
Sigles | O.S.C. |
Altres noms | Germanes Menors (fins a 1217); Clarisses, Germanes Pobres de Santa Clara, Monges Clarisses, Damianites, Dames Pobres, Franciscanes Clarisses |
Hàbit | Hàbit marró o negre i vel negre, toca blanca; cordó blanc |
Objectiu | Vida contemplativa i pregària, servei als altres |
Fundació | 19 de març de 1212, Església de la Porciúncula d'Assís per Santa Clara d'Assís i Sant Francesc d'Assís |
Aprovat per | Innocenci IV (1263, per Urbà IV), en 1253 |
Regla | 1212-15: Observances de Sant Francesc; 1215-47: Regla de Sant Benet (1229: Privilegi de la pobresa); 1247: Regla d'Innocenci IV; 1253: Regla de Santa Clara; 1263: Regla d'Urbà IV (per Gaetano Orsini) |
Constitucions | 1218 (estatuts del cardenal Ugolino); |
Patrons | Sant Francesc d'Assís, Santa Clara d'Assís |
Branques i reformes | Clarisses urbanistes (1263); clarisses coletines (1406), alcantarines, caputxines (1553) |
Primera fundació | San Damiano (Assís), 1212 |
Fundacions destacades | Protomonestir de Santa Clara (Assís, casa mare), Santa Engracia (Pamplona, 1228), Reims (1229), Marsella (1254), Tordesillas |
Fundacions a terres de parla catalana | convent de Santa Clara (Barcelona, 1234-1513, desaparegut), Santa Clara (Lleida, 1240), La Puritat i Sant Jaume (València, 1249), Convent de Santa Clara de Palma (1256), Santuari de la Serra (Montblanc, 1296-2008), Convent de Santa Clara de Manresa (1322), Monestir de Pedralbes (Barcelona, 1326) |
Persones destacades | Santes Agnès d'Assís, Joana de Valois, Cunegunda de Polònia, beata Àngela Maria Astorch, Santa Elisabet de Portugal, abadessa Olzet, Isabel de Villena, Eulàlia Anzizu |
Les monges de l'Orde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines)[1] (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212. Constitueixen el Segon Orde de Sant Francesc, dintre de la família franciscana (el primer és l'orde masculí de frares i el tercer, els laics que viuen d'acord amb la regla). Segueixen la regla aprovada per Innocenci IV el 1253.[2]