Orde de Santa Clara

Infotaula d'ordeClarisses
Emblema de les clarisses, el mateix de la família franciscana
TipusMonàstic de clausura, femení
Nom oficialOrde de Santa Clara
Nom oficial llatíOrdo Sanctae Clarae
SiglesO.S.C.
Altres nomsGermanes Menors (fins a 1217); Clarisses, Germanes Pobres de Santa Clara, Monges Clarisses, Damianites, Dames Pobres, Franciscanes Clarisses
HàbitHàbit marró o negre i vel negre, toca blanca; cordó blanc
ObjectiuVida contemplativa i pregària, servei als altres
Fundació19 de març de 1212, Església de la Porciúncula d'Assís per Santa Clara d'Assís i Sant Francesc d'Assís
Aprovat perInnocenci IV (1263, per Urbà IV), en 1253
Regla1212-15: Observances de Sant Francesc; 1215-47: Regla de Sant Benet (1229: Privilegi de la pobresa); 1247: Regla d'Innocenci IV; 1253: Regla de Santa Clara; 1263: Regla d'Urbà IV (per Gaetano Orsini)
Constitucions1218 (estatuts del cardenal Ugolino);
PatronsSant Francesc d'Assís, Santa Clara d'Assís
Branques i reformesClarisses urbanistes (1263); clarisses coletines (1406), alcantarines, caputxines (1553)
Primera fundacióSan Damiano (Assís), 1212
Fundacions destacadesProtomonestir de Santa Clara (Assís, casa mare), Santa Engracia (Pamplona, 1228), Reims (1229), Marsella (1254), Tordesillas
Fundacions a terres de parla catalanaconvent de Santa Clara (Barcelona, 1234-1513, desaparegut), Santa Clara (Lleida, 1240), La Puritat i Sant Jaume (València, 1249), Convent de Santa Clara de Palma (1256), Santuari de la Serra (Montblanc, 1296-2008), Convent de Santa Clara de Manresa (1322), Monestir de Pedralbes (Barcelona, 1326)
Persones destacadesSantes Agnès d'Assís, Joana de Valois, Cunegunda de Polònia, beata Àngela Maria Astorch, Santa Elisabet de Portugal, abadessa Olzet, Isabel de Villena, Eulàlia Anzizu

Les monges de l'Orde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines)[1] (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212. Constitueixen el Segon Orde de Sant Francesc, dintre de la família franciscana (el primer és l'orde masculí de frares i el tercer, els laics que viuen d'acord amb la regla). Segueixen la regla aprovada per Innocenci IV el 1253.[2]

  1. "clarissa és la forma menys catalana, latinitzant o acastellanada avui preferida, Joan Coromines, DECAT II, 438a46-51Pàmies, Xavier. «Un buidatge del Coromines: Equivalències castellà-català». [Consulta: 25 maig 2018].
  2. Jornet i Benito, Núria «Els miralls de Clara d'Assís: el naixement de l'Orde de Santa Clara en terres catalanes». Moments històrics de les dones a Catalunya. Institut Català de les Dones, pàg. 44,45.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in