Orde de la Lligacama

Orde de la Lligacama

Nom en la llengua original	(en) The Most Noble Order of the Garter
Text del lema	Honi soit qui mal y pense
Tipus	orde de cavalleria
Epònim	Lligacames
Part de	ordes, decoracions i medalles del Regne Unit
Vigència	1348  -
Fundador	Eduard III d'Anglaterra
Rang	↑  Creu de Jordi ↓  Orde del Card
Estat	Regne d'Anglaterra, Regne de la Gran Bretanya, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Regne Unit
Conferit per	monarca del Regne Unit
Format per
dama de l'Orde de la Lligacama cavaller de l'Orde de la Lligacama
Lloc web	royal.uk…

El Molt Noble Orde de la Lligacama (Most Noble Order of the Garter), també conegut com l'Orde de la Garrotera, és l'orde de cavalleria vigent més antic del món, i és la cúspide del sistema honorífic a Anglaterra i al Regne Unit, i està dedicat a Sant Jordi com a sant patró d'Anglaterra. És concedit a plaer del sobirà com a concessió personal a membres britànics i dels reialmes de la Commonwealth. És un orde tremendament exclusiu, donat que es redueix a 26 membres de ple dret (el sobirà i només 25 membres o companys, entre ells el Príncep de Gal·les, citat de forma explícita als estatuts). No obstant això, existeix la figura dels membres supernumeraris (altres membres de la família reial britànica o monarques estrangers).

L'emblema de l'orde, que apareix a la insígnia, és una lligacama amb el lema «Honi soit qui mal y pense» (francès medieval: vergonya sobre qui pensi malament) en lletres d'or. Els membres de l'orde porten una lligacama així en les ocasions cerimonials.

Els nous nomenaments per l'orde de la Lligacama sempre són anunciats el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, patró d'Anglaterra.^[1]

Si bé la majoria d'ordes pertanyen a tot el Regne Unit, aquesta només pertany a Anglaterra, i el seu equivalent a Escòcia és el Molt Antic i Molt Noble Orde del Card (Most Ancient and Most Noble Order of the Thistle), i a Irlanda, el Molt Il·lustre Orde de Sant Patrici (Most Illustrious Order of St Patrick), si bé des de la independència d'Irlanda ha caigut en desús i el darrer cavaller va morir el 1974).