El terme ordre dels bytes[1] (en anglès endianness) designa el format en què s'emmagatzemen les dades de més d'un byte en un ordinador. El problema és similar als idiomes en què s'escriuen de dreta a esquerra, com l'idioma àrab, o l'idioma hebreu, davant dels que s'escriuen d'esquerra a dreta, però traslladat de l'escriptura a l'emmagatzematge en memòria dels bytes. Algunes arquitectures de microprocessador poden treballar amb dos formats (ARM, PowerPC, DEC Alpha, PA-RISC, Arquitectura MIPS), i de vegades són referides com sistemes middle-endian. La nomenclatura dels criteris little endian i big endian es pot entendre com "de petit a final" i "de més gran a final", encara que és propens a confondre's amb "acaba en petit" i "acaba bé" respectivament. La seva etimologia prové d'un joc de paraules en anglès amb els termes compostos little-endian i big-endian.[2][3]