Orfeu

Aquest article tracta sobre Orfeu, l'heroi mític polifacètic. Vegeu-ne altres significats a «Orfeu (desambiguació)».
Infotaula personatgeOrfeu

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraArgonàutiques, La Divina Comèdia, Hades i Eneida Modifica el valor a Wikidata
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Espèciegrecs Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, poeta i músic Modifica el valor a Wikidata
Assassinat/da perMènades Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEurídice i Argíope Modifica el valor a Wikidata
MareCal·líope Modifica el valor a Wikidata
PareEagre Modifica el valor a Wikidata
GermansLinos Modifica el valor a Wikidata
ParentsResos Modifica el valor a Wikidata
Altres
SímbolOrfeu (estàtua) Modifica el valor a Wikidata
Representació d'Hermes (esquerra), Eurídice i Orfeu (dreta).

Orfeu[1] (grec antic: Ορφεύς, llatí: Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps. Els episodis de la mitologia de què és protagonista no són unitaris, és a dir, no corresponen a una mateixa seqüència mítica, sinó que són dispersos i sovint inconnexos.

Són molts els testimonis que han pervingut sobre aquest personatge i molta la literatura escrita en relació a tots els elements que envolten la seva vida. Malgrat això, pocs són els aspectes que s'han resolt, donada la gran quantitat de variants, començant per la seva estirp, resseguint tota la seva trajectòria vital i acabant per la seva mort, de la qual no es pot dir amb seguretat ni qui en fou el responsable ni quina la causa.

La seva personalitat tampoc no és gens definida, són moltes les contradiccions entre fonts ja de bon principi i a mesura que avancen els segles els autors la van eixamplant, tot afegint-hi matisos i colors que acaben per transformar el personatge fins al punt que es creen tradicions paral·leles.

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in