Ornithorhynchus anatinus | |
---|---|
Dades | |
Font de | verí d'ornitorrinc |
Longevitat màxima | 22,6 anys |
Nombre de cries | 2 |
Període d'incubació de l'ou | 10 dies |
Període | |
Estat de conservació | |
Gairebé amenaçada | |
UICN | 40488 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Monotremata |
Família | Ornithorhynchidae |
Gènere | Ornithorhynchus |
Espècie | Ornithorhynchus anatinus (Shaw, 1799) |
Nomenclatura | |
Protònim | Platypus anatinus |
Significat | ‘Musell d'ocell semblant a un ànec’ |
Distribució | |
Mapa de distribució | |
Endèmic de |
L'ornitorrinc[nota 1] (Ornithorhynchus anatinus) és un mamífer semiaquàtic ovípar[1] endèmic de l'est d'Austràlia, incloent-hi l'illa de Tasmània. És l'únic representant vivent de la família dels ornitorrínquids i el gènere Ornithorhynchus.
Juntament amb les quatre espècies d'equidnes, és una de les cinc espècies vivents de monotremes, l'únic grup de mamífers que ponen ous en lloc de parir cries vives. Igual que la resta de monotremes, detecta les preses mitjançant l'electrolocalització. És una de les poques espècies de mamífers verinosos que hi ha al món. Els esperons que tenen els mascles a les potes posteriors injecten un verí que pot causar un dolor intens a les persones. En veure per primera vegada aquest mamífer ponedor d'ous i dotat de bec d'ànec, cua de castor i potes de llúdria, els naturalistes europeus quedaren tan desconcertants que alguns fins i tot creien que era una falsificació feta a partir de trossos de diferents animals.
Els trets únics de l'ornitorrinc en fan un tema d'estudi important en el camp de la biologia evolutiva, així com un símbol icònic d'Austràlia. Fa uns 50 cm de llargada.
Ha aparegut com a mascota en esdeveniments nacionals i apareix al revers de la moneda de vint cèntims australiana. L'ornitorrinc és l'emblema animal de Nova Gal·les del Sud.[2]
Fins a principis del segle xx, se'l caçava pel seu pelatge, però actualment està protegit arreu del seu àmbit de distribució. Encara que els programes de reproducció en captivitat han tingut poc èxit i que l'ornitorrinc és vulnerable als efectes de la contaminació, no hi ha cap amenaça immediata per a la seva supervivència. El 2024 es calcula que n'hi ha una població salvatge d'uns 300.000 individus.[3]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/>
corresponent.