Otello (Verdi)

Otello

Forma musical	òpera
Compositor	Giuseppe Verdi
Llibretista	Arrigo Boito
Llengua del terme, de l'obra o del nom	italià
Basat en	Otel·lo  (William Shakespeare )
Creació	1884
Data de publicació	segle XIX
Gènere	òpera
Parts	4 actes
Durada	2,25 hores
Lloc de la narració	Xipre
Època d'ambientació	segle XV
Personatges	Iago (en) , Cassio (en) , Roderigo (en) , Lodovico (en) , Montano (en) , A herald (en) , Desdemona (en) , Emilia (en) , Otello i Soldats et marins de la République de Venise, dames et gentilshommes vénitiens, peuple chypriote, hommes d'armes grecs, dalmates, albanais, enfants de l'île, un tavernier, quatre serviteurs de la taverne, chiourme (fr)
Instrumentació	orgue
Estrena
Estrena	5 febrer 1887
Escenari	La Scala , Milà
Director musical	Franco Faccio
Intèrpret	Orquestra del Teatro alla Scala de Milà

Otel·lo és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Arrigo Boito basada en la tragèdia de Shakespeare amb el mateix nom (Othello). Va ser estrenada al Teatro alla Scala, Milà, el 5 de febrer de 1887, i és la penúltima òpera del compositor.

Després d’escriure Aida (1871) i el Requiem (1874), i a mesura que progressava la dècada dels 1870, Verdi semblava cada cop més aïllat de les tendències compositives i musicals italianes. No va ser fins que Giulio Ricordi, el director de l’editorial Ricordi, va proposar junt amb el llibretista i compositor Arrigo Boito la composició d’una versió operística de l’Othello de Shakespeare el 1879, la qual Verdi va acceptar a causa de la seva gran admiració per l’escriptor anglès. A finals del mateix any, Boito ja havia escrit un esbós del llibret.^[1][2]

El projecte es va veure endarrerit per diverses raons, entre les quals figuren les revisions de Simon Boccanegra (en la qual va participar Boito) i Don Carlos, les quals van servir per experimentar en el nou clima artístic italià. L’obra final va ser estrenada a La Scala de Milà el 1887. Dirigida per Franco Faccio, i amb cantants com Francesco Tamagno (Otel·lo), Victor Maurel (Iago) i Romilda Pantaleoni (Desdemona), l’estrena va resultar ser un gran èxit, i es va començar a programar a la resta d'Europa. Verdi va realitzar algunes modificacions per a l’estrena al Théâtre de L’Opéra, a París, el 1894, però mai es van incorporar a la versió italiana, i no són gaire comuns, avui dia.^[1]