Palau Reial Major

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Reial Major
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt especial del sector de la muralla romana Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGuillem Carbonell
Característiques
Estil arquitectònicRomànic, gòtic, gòtic tardà, renaixement
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.384164°N,2.177567°E / 41.384164; 2.177567
Format perSaló del Tinell
Palau dels Comtes
capella de Santa Àgata
Palau de Lloctinent
Mirador del rei Martí Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data1r març 1962
Codi BCIN23-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0000424 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC27 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Saló del Tinell
Id. Barcelona1068 Modifica el valor a Wikidata

Bé cultural d'interès nacional
Palau de Lloctinent
Id. Barcelona436 Modifica el valor a Wikidata

Bé cultural d'interès nacional
capella de Santa Àgata
Tipusmonument històric
Codi BCIN25-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0000005 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC29 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1069 Modifica el valor a Wikidata

Bé cultural d'interès nacional
Palau dels Comtes
Id. Barcelona437 Modifica el valor a Wikidata

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó. És al centre del barri Gòtic de la ciutat, a la plaça del Rei, i es compon bàsicament de tres recintes: el Saló del Tinell, fet construir pel rei Pere el Cerimoniós entre els anys 1359 i 1362 al mestre d'obres Guillem Carbonell; la capella palatina de Santa Àgata, de l'any 1302, per ordres del rei Jaume el Just i la seva esposa Blanca de Nàpols (al seu interior hi ha el Retaule del Conestable, de Jaume Huguet); i el Verger, jardí amb porxos i dependències al voltant, comunicat amb el Tinell. Va ser seu del tribunal de la Inquisició i avui és la seu del Museu Frederic Marès.

Afegit al Palau Reial, s'aixeca el Palau del Lloctinent, de l'any 1549, construït per Antoni Carbonell per encàrrec de la Generalitat.[1] És la seu de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó (única de l'any 1836 fins a 1994 i seu institucional des de llavors). També en forma part l'anomenat Mirador del Rei Martí, torre amb cinc pisos de galeries edificada el 1555, entre el Palau del Lloctinent i el Tinell.

Es té documentació del nom de Palau Major per primera vegada l'any 1116,[2] i fou anomenat així per diferenciar-lo del Palau Reial Menor, que s'aixecava vora la plaça de Sant Miquel, darrere la Casa de la Ciutat, i fou enderrocat el 1847.

  1. systems, CometaTechnologies - eZ. «Visita al Palau Reial Major / 2015 / Altres notícies / L'AVENÇ RECOMANA / Inici - L'Avenç». Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 17 juliol 2017].
  2. Pladevall, Antoni. L'Art gòtic a Catalunya: Dels palaus a les masies. Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 166. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy