Back Palast der Könige von Mallorca German Παλάτι των Βασιλέων της Μαγιόρκας Greek Palace of the Kings of Majorca English Palacio de los Reyes de Mallorca Spanish Palais des rois de Majorque French Paleis van de koningen van Majorca Dutch Palais dels Reis de Malhòrca Occitan 馬約卡王宮 Chinese
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Arquitecte | Ramon Pau i Ponç Descoll | |||
| Construcció | 1276 - 1309 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Perpinyà (Catalunya del Nord) | |||
| Localització | A la part alta de la ciutat | |||
| ||||
| Format per | Santa Maria Magdalena del Palau dels Reis de Mallorca Santa Creu del Palau dels Reis de Mallorca | |||
| Monument històric inventariat | ||||
| Data | 5 juliol 1935 | |||
| Identificador | PA00104069 | |||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 20 agost 1913 | |||
| Identificador | PA00104069 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Consell Departamental dels Pirineus Orientals | |||
| Lloc web | ledepartement66.fr… | |||
El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.
Està situat[1] a la part alta, que domina la ciutat des del sud. S'hi entra pel carrer dels Arquers. A partir del darrer terç del segle xiii, el vell castell fou del tot remodelat com a residència dels reis de Mallorca, en esdevenir Perpinyà la capital continental de facto[2] del regne de Mallorca.
El conjunt arquitectònic conté les capelles de Santa Maria Magdalena i de la Santa Creu, superposades, al costat de llevant del castell - palau.
- ↑ «El Palau Comtal en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 27 gener 2017].
- ↑ Domenge i Mesquida, Joan «Arquitectura palatina del reino de Mallorca. Símbolos de poder para una efímera dinastía». Anales de Historia del Arte, 23, Núm. especial II, 2013, pàg. 79-106.