Back Skoenlapper Afrikaans Tagfalter ALS ቢራቢሮ Amharic 'adipangpang AMI فراشة Arabic Rhopalocera AST Kwakwapicic ATJ Pilpintu Aymara Kəpənəklər Azerbaijani کپهنک AZB
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 | |
| Organismes amb aquest nom | |
|
El terme papallona normalment es refereix a insectes de l'ordre Lepidoptera corresponents a la superfamília Papilionoidea.
S'han trobat fòssils de papallones del Paleocè, fa uns 56 milions d'anys.
Les papallones tenen el cicle de vida típic de quatre etapes dels insectes. Els adults alats (imago) ponen ous a la planta que servirà d'aliment per a les seves larves (erugues). Les erugues creixen, de vegades molt ràpidament, i quan estan totalment desenvolupades passen a l'estat de pupa (crisàlide). Quan es completa la metamorfosi, la pell de la pupa es trenca i surt l'insecte, i després d'haver-se expandit i assecat, vola. Algunes papallones, especialment les dels tròpics, tenen diverses generacions durant un any, mentre que altres tenen una única generació, i algunes en llocs freds poden trigar diversos anys a passar per tot el seu cicle de vida.
Les papallones solen ser polimòrfiques, i moltes espècies utilitzen el camuflatge, el mimetisme i l'aposematisme per evadir els seus depredadors. Algunes, com la papallona monarca (Danaus plexippus) i la migradora dels cards (Vanessa cardui), emigren a grans distàncies. Moltes papallones són atacades per paràsits o parasitoides, incloses les vespes, els protozous, les mosques i altres invertebrats, o són preses d'altres organismes. Algunes espècies són plagues perquè en les seves fases larvàries poden danyar cultius o arbres; Altres espècies són agents de pol·linització d'algunes plantes. Les larves d'unes poques papallones mengen insectes nocius, i algunes són depredadores de formigues, mentre que altres viuen amb formigues en forma de mutualisme.
Culturalment, les papallones són un motiu popular en les arts visuals i literàries.