Tipus | micosi sistèmica primària, malaltia òssia, malaltia dels ganglis limfàtics, malaltia pulmonar, cel·lulitis, micosi, trastorn cutani i malaltia |
---|---|
Especialitat | infectologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Patogènesi | |
Localització | zona de la pell, gangli limfàtic, os i pulmó humà |
Causat per | infecció |
Classificació | |
CIM-11 | 1F2E |
CIM-10 | B41, B41.9, B41.7, B41.0 i B41.8 |
CIM-9 | 116.1 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0129546 |
DiseasesDB | 29815 |
eMedicine | 224628 |
MeSH | D010229 |
Orphanet | 73260 |
UMLS CUI | C0030409 i C0276666 |
DOID | DOID:12662 |
La paracoccidioidomicosi (PCM), també coneguda com a blastomicosi sud-americana, és una infecció per fongs; que pot ser de diferents tipus: de pell i boca, limfangitic, d'afectació de diversos òrgans (especialment pulmons) o de tipus mixt.[1][2] Si hi ha úlceres a la boca o lesions cutànies, és probable que la malaltia estigui generalitzada.[1] Pot ser que no hi hagi símptomes, o pot presentar-se amb febre, sèpsia, pèrdua de pes, glàndules grans o un fetge i melsa grans.[3][4]
La causa són fongs del gènere Paracoccidioides, inclosos Paracoccidioides brasiliensis i Paracoccidioides lutzii,[5] adquirits per inspiració d'espores de fongs.[2]
El diagnòstic es fa mitjançant la presa de mostres de sang, esput o pell.[3] La malaltia pot semblar similar a la tuberculosi, la leucèmia i el limfoma .[3] El tractament és amb antifúngics, com l'itraconazole.[1][4] Per a la malaltia greu, el tractament de primera línia és l'amfotericina B seguida d'itraconazole, o trimetoprim/sulfametoxazole com a alternativa.[1][4]
És endèmica a Amèrica Central i del Sud,[6] i es considera un tipus de malaltia tropical desatesa.[5] Al Brasil, la malaltia provoca al voltant de 200 morts a l'any.[1]