Paradoxa del mentider

La paradoxa del mentider és en realitat un conjunt de paradoxes relacionades.[1] L'exemple més simple d'aquesta sorgeix en considerar l'oració: «Aquesta oració és falsa". Donat el principi del tercer exclòs, aquesta oració ha de ser vertadera o falsa. Si suposem que és veritable, llavors tot el que l'oració afirma és el cas. Però l'oració afirma que ella mateixa és falsa, i això contradiu la nostra suposició original que és veritable. Suposem, doncs, que l'oració és falsa. Després, el que afirma ha de ser fals. Però això significa que és fals que ella mateixa sigui falsa, la qual cosa torna a contradir la nostra suposició anterior. D'aquesta manera, no és possible assignar un valor de veritat a l'oració sense contradir-la.[1]

A través dels segles, l'interès per resoldre aquesta paradoxa i les seves variants ha impulsat una enorme quantitat de treball en semàntica, lògica i filosofia en general.[2]

  1. 1,0 1,1 «Liar paradox». A: Simon Blackburn. The Oxford Dictionary of Philosophy (en anglès). 2008a ed.. Oxford University Press. 
  2. Nepomuceno Fernández, àngel; Quesada Moreno, José Francisco; Salguero Lamilla, Francisco José; Salguero, Francisco J.. Informació: Tractament i representació. Universitat de Sevilla, 2001, p. 98-102. ISBN 9788447206926. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy