Back Pasaia AN باساخيس Arabic باساخيس ARZ Pasaia AST Pasaia Breton Пасахес CE Pasaia (munisipyo) CEB Pasaia German Πασάια Greek Pasaia English
| ||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | País Basc | |||
| Província | Guipúscoa | |||
| Comarcas | Oiartzualdea (en)  | |||
| Capital | Pasai Donibane | |||
| Conté la subdivisió | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 15.857 (2023) (1.398,32 hab./km²) | |||
| Idioma oficial | basc (predomini lingüístic) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 11,34 km² | |||
| Banyat per | Mar Cantàbrica | |||
| Altitud | 4 m | |||
| Limita amb | ||||
| Dades històriques | ||||
Cronologia 1805 16 abril 1891 | ||||
| Organització política | ||||
| • Alcaldessa | Izaskun Gómez Cermeño (2015–) | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 20110 | |||
| Fus horari | ||||
| Codi INE | 20064 | |||
| Lloc web | pasaia.eus | |||
Pasaia[1] (en castellà antigament: Pasajes; en català, potser: Passatges; en occità: Los Passatges) és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Donostialdea. Està format per quatre barris o districtes situats entorn de la ria i port del mateix nom. Dos dels districtes de Pasaia (Trintxerpe i Antxo) formen un continu urbà amb els barris orientals de la ciutat de Sant Sebastià, sent-ne en la pràctica una prolongació. Com més clar exemple d'això hi ha carrers com Azkuene o Eskalantegi, en les quals una vorera pertany a Sant Sebastià i l'altra a Pasaia.
El port pesquer i de mercaderies de Pasaia és el tercer més important d'Euskal Herria, per darrere dels de Bilbao i Baiona i té un trànsit anual de quatre milions de tones.
Fins al segle XX s'hi parlava també l'occità de variant gascona.[2][3][4][5]
- ↑ «Historia - Pasaia» (en castellà). pasaia.eus. [Consulta: 14 juny 2019].
- ↑ “En esta union de la Gascuña con Castilla debe ponerse al parecer la época y origen de haberse introducido en S. Sebastian y pueblos al rededor la lengua gascona, que fué muy corriente, y aun se usó en públicos instrumentos ; bien que hoy dia solo se habla en Pasages [...]”, "San Sebastian". Real Academia de la Historia, Diccionario Geográfico-histórico de España. Seccion I : comprehende el Reyno de Navarra, Señorío de Vizcaya y Provincias de Álava y Guipuzcoa. Madrid: 1802 en la imprenta de la viuda de D. Joaquin Ibarra. Tómo 2 p. 320
- ↑ Joan Francés Blanc. "Se parlèva enqüèra naturalament gascon au Bascoat en 1928". A Vòste. 2016. Legir tanben sus Wikisource.
- ↑ Georges Lacombe, "Un document sur les Gascons de Pasajes", Revista Internacional de los Estudios Vascos, 1919
- ↑ Georges Lacombe, "Encore les Gascons de Pasajes", Revista Internacional de los Estudios Vascos, 1920