Un pastor (del llatí pastor) és una persona a qui se li ha concedit autoritat dins una Església cristiana per liderar i tenir cura d'una congregació de creients. El terme es fa servir sobretot a les esglésies tradicionals protestants, però també es pot emprar per referir-se als sacerdots i als bisbes de les esglésies catòlica, ortodoxa i anglicana.[1]
L'ús de la paraula pastora prové de l'ús bíblic de la paraula:
- A l'Antic Testament es fa servir la paraula hebrea רעה (ra'ah) més de 170 cops per descriure tant les cures i l'alimentació de les ovelles (com a Gènesi 29:7), com per descriure les cures i l'alimentació espiritual de les persones (com a Jeremies 3:15).[2]
- Al Nou Testament el substantiu grec ποιμήν (poimén) i el verb ποιμαινω (poimaino) solen traduir-se, respectivament, per "pastor" i "guardar". Totes dues paraules són emprades un total de 29 cops, la majoria de les vegades per referir-se a Jesucrist. Per exemple, Jesús es denomina a si mateix el "bon pastor" a l'Evangeli segons Joan 10:11. Les mateixes paraules s'empren a la narració del naixement de Jesús al capítol 2 de l'Evangeli segons Lluc per referir-se literalment a pastors d'ovelles.
- ↑ «pastor» (en castellà). thefreedictionary.com. [Consulta: 4 setembre 2024].
- ↑ Erwin Fahlbusch, Geoffrey William Bromiley, The Encyclopedia of Christianity, Volume 4, Wm. B. Eerdmans Publishing, USA, 2005, p. 63