Una patent és un conjunt de drets exclusius garantits per un govern o autoritat a l'inventor d'un nou producte (material o no material) susceptible de ser explotat industrialment per al bé del sol·licitant de tal invenció, com a representant, durant un espai limitat de temps, generalment vint anys, des de la data de presentació de la sol·licitud.[1] Per mantenir-la en vigor cal pagar taxes anuals a partir de la seva concessió.
La patent es posa a disposició del públic per a coneixement general, ja que el dret atorgat per una patent no és tant el de la fabricació, l'oferiment en el mercat i la utilització de l'objecte de la patent, que sempre té i pot exercir el titular, sinó el dret d'excloure a altres de la fabricació, utilització o introducció del producte o procediment patentat en el comerç.
La patent pot fer-se a un procediment nou, un aparell nou, un producte nou o un perfeccionament o millora d'aquests. Quan aquest dret és concedit a una millora important en una cosa ja inventada, s'anomena model d'utilitat, que té la mateixa exclusivitat que la patent.[2] Per exemple: un nou tipus de martell.
La patent, conjuntament amb el model d'utilitat, representa la modalitat de propietat intel·lectual per la qual s'organitza la protecció jurídica de les invencions. La patent representa un dret subjectiu de naturalesa patrimonial que s'atribueix a una invenció mitjançant la superació d'un procés administratiu amb complexitat diversa segons els casos, amb un conjunt d'aspectes formals, institucionals de protecció.[3]