Back Industriedenkmal German Industrial heritage English Industria heredaĵo Esperanto Patrimonio industrial Spanish Industria-ondare Basque Patrimoine industriel French Yndustrieel erfgoed Frisian 産業遺産 Japanese Industriālais piemineklis Latvian/Lettish Industrieel erfgoed Dutch
El patrimoni industrial és tota aquella resta material o immaterial producte de la societat industrial-capitalista. La principal disciplina que estudia aquest patrimoni és l'arqueologia industrial.
Encara que no hi ha unanimitat en la definició del terme, ja que es tracta d'una disciplina molt jove, segons el TICCIH (The International Committee For The Conservation Of The Industrial Heritage), el patrimoni industrial es compon de les restes de la cultura industrial que posseeixen un valor històric, tecnològic, social, arquitectònic o científic. Aquestes restes consisteixen en edificis i maquinària, tallers, molins i fàbriques, mines i llocs per processar i refinar, magatzems i dipòsits, llocs on es genera, es transmet i s'usa energia, mitjans de transport i tota la seva infraestructura, així com els llocs on es desenvolupen les activitats socials relacionades amb la indústria, tals com l'habitatge, el culte religiós o l'educació.[1]
Tal com recull la Ponència desenvolupada per diversos membres de l'Associació Basca de Patrimoni Industrial i Obra Pública, el Patrimoni Industrial abraçaria “qualsevol construcció o estructura fixa o d'un altre tipus pertanyent especialment al període de la Revolució Industrial que, bé per si sols, bé en conjunt amb instal·lacions o equipaments essencials, il·lustren el naixement o el desenvolupament de processos industrials o tècnics”.
El Patrimoni Industrial, per tant, abasta no només els immobles (fàbriques, tallers, molins, etc.) estructures arquitectòniques i maquinària de producció (naus, xemeneies, locomotores...), sinó també les vies de transport i comunicació per arribaven les matèries primeres i es comercialitzaven els productes (ponts, ferrocarrils, estacions, casetes de peons caminers, etc.), les residències (barris obrers i cases burgeses), centres associatius i assistencials dels treballadors (ateneus, hospitals, sanatoris, etc.), els serveis públics de sanejament urbà (mercats, escoles, escorxadors, cementiris...) i, en última instància, els mateixos paisatges modificats per l'activitat extractiva i industrial.