Back Pous Paulus III Afrikaans Paul III. ALS بولس الثالث Arabic بولس التالت ARZ Павел III Byelorussian Павал III (папа рымскі) BE-X-OLD Павел III Bulgarian Paol III Breton Gáu-huòng Paulus 3-sié CDO Pavel III. Czech
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
_-_National_Museum_of_Capodimonte.jpg)
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa. Alessandro provenia de la família noble dels Farnese, que tenien moltes terres al voltant del llac Bolsena. Va estudiar a Roma amb Pomponio Leto i a Florència, al palau de Lorenzo de Medici, on va conèixer el futur Papa Lleó X. La seva carrera eclesiàstica va començar el 20 de setembre de 1493, quan el Papa Alexandre VI, que era amant de la seva germana, Giulia Farnese, el va nomenar cardenal. Va ser bisbe d'Òstia i de Parma i va tenir quatre fills bastards amb una noble romana, que va legitimar Juli II.
Va sortir escollit en el conclave del 1534,[1] sent el primer Papa nascut a Roma des de Martí V, cosa que va provocar l'entusiasme del poble romà. Va ser coronat el 3 de novembre.
Pau III va ser un papa nepotista, contribuint a l'engrandiment de la seva pròpia família, nomenat cardenals a dos dels seus nets Guido Ascani Sforza i Alessandro Farnese, que només tenien 16 i 14 anys, cosa que va provocar un escàndol. A més, va reunir els territoris de Parma i Piacenza per formar un ducat pel seu fill Pier Luigi, que va provocar conflictes amb el governador de Milà i que van culminar amb l'assassinat del fill del Papa.
Pau va reformar la cort papal, va nomenar comissions per evitar abusos i va reformar la Cancelleria, la Penitenciaria i el Tribunal de la Rota Romana.
Amb motiu de l'evangelització del nou món, el juny del 1534 va escriure la butlla Sublimis Deus, defensant la racionalitat dels indígenes, declarant que els indis eren homes i tenien dret a la llibertat, a tenir possessions i dret a abraçar la fe de forma pacífica.[2] Va ser mecenes d'artistes com Miquel Àngel, a qui va encarregar els frescos de la capella Sixtina.
El 1540 va aprovar la fundació de la Companyia de Jesús,[3] i d'altres com la dels caputxins, barnabites i ursulines. El 1542 va establir el Sant Ofici, com a cambra d'apel·lació final contra casos d'heretgia, donant inici a la Inquisició Romana,[4] convençut pel cardenal Gian Pietro Carrafa futur Papa Pau IV per instal·lar el tribunal. Va posar en marxa la creació del primer índex de llibres prohibits de l'Església Catòlica, que es publicaria el 1559 durant el pontificat de Pau IV. La seva oposició de les peticions d'Enric VIII d'Anglaterra li va costar separació de l'Església d'Anglaterra del Papat, que va quedar sota l'autoritat de la monarquia anglesa. Per protegir el Santuari de Loreto dels pirates sarraïns i, de retruc, obtenir ingressos per a les arques pontifícies, fundà en 1545 un orde militar, el Col·legi dels Cavallers de Loreto, per ingressar en el qual els nobles havien de pagar una quantitat de diners.[5]
- ↑ Marshall, Peter. Heretics and believers: a history of the English Reformation. New Haven (Conn.): Yale University press, 2017, p. 223. ISBN 978-0-300-17062-7.
- ↑ Peter Bakewell, Jacqueline Holler. A History of Latin America to 1825 (en anglès). 3a ed.. John Wiley & Sons, 2009. ISBN 9781405183680.
- ↑ Worcester, Thomas. «Introduction». A: The Cambridge companion to the Jesuits. Cambridge, UK ; New York: Cambridge University Press, 2008, p. 3. ISBN 978-0-521-85731-4.
- ↑ Davidson, Nicholas S. «The Inquisition». A: The Ashgate research companion to the Counter-Reformation. Farnham Burlington (Vt.): Ashgate, 2013, p. 93. ISBN 978-1-4094-2373-7.
- ↑ Bullae erectionis, et augumenti Collegij d. militum Lauretanorum, per s.d.n.d. Paulum papam 3. ad custodiam almae domus Lauretanae, & maris Adriatici, in prouincia Marchiae instituti (en llatí), 1547.