Paul Ekman

Plantilla:Infotaula personaPaul Ekman

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 febrer 1934 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
FormacióUniversitat de Nova York
Universitat Adelphi Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohn Amsden Starkweather Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMetre Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPsicòleg social
Activitat1972 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat de Califòrnia a San Francisco Modifica el valor a Wikidata
Influències
Premis

Lloc webpaulekman.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: PaulEkmanGroup X: paulekman Youtube: UCUPCfp3EUsaEnsNvvrX8ABg Modifica el valor a Wikidata

Paul Ekman és un psicòleg social nord-americà nascut el 1934 pioner en l'estudi de l'emoció i el seu caràcter universal o cultural.

Paul Ekman va néixer en el si d'una família jueva. El seu pare era pediatre i la seva mare advocada, qui patia un trastorn bipolar que la va portar al suïcidi quan Paul era tot just un adolescent. La seva situació familiar el va portar a interessar-se anys després per la psicologia, les teories de Sigmund Freud i la psicoteràpia. No obstant això, les seves investigacions sobre les expressions facials i els moviments corporals quan encara era estudiant van ser el tema de la seva tesi.

L'any 1972, va postular que les emocions bàsiques tenen una expressió facial universal, que es manifesta de forma similar arreu del món. Aquestes emocions són l'alegria, la tristesa, el fàstic, la por, l'ira i la sorpresa.

A diferència de les creences d'antropòlegs culturals com Margaret Mead, Paul Ekman va sostenir que les expressions facials associades a les emocions esmentades anteriorment no són determinades culturalment sinó que són més aviat involuntàries, inconscients i universals i tenen, per tant, un origen biològic, tal com plantejava la hipòtesi de Charles Darwin.

La resta d'emocions, anomenades secundàries, poden dependre més de factors culturals tant en la seva manifestació com en els sentiments associats. Alguns exemples són la diversió, la vergonya, la culpa, el sentir-se orgullós, la satisfacció, l'alleujament o el menyspreu.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in