Peito

Peito

Tipus	oceànide
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	femení
Família
Mare	Tetis i Afrodita
Pare	Ocèan
Fills	Iynx
Altres
Domini	persuasió
Equivalent	Suadela (en)

Peito (en grec antic Πειθώ, que significa 'persuasió') va ser segons Hesíode una de les Oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.^[1]

A l'obra Els treballs i els dies, Hesíode diu que era companya de les Càrites, i que ajudava a Pandora a posar-se els collarets d'or.^[2]

Plutarc, en relació a la mitologia romana, la fa, com a personificació de la persuasió, una col·laboradora d'Eunòmia i de Fortuna, és a dir amb el bon ordre i la sort,^[3] i per la seva banda, Nonnos de Panòpolis diu que era filla de Dionís i Afrodita i una de les tres Càrites, germana de Pasitea i Aglaia, i la fa esposa d'Hermes.^[4]

I encara, Pausànias atribueix a Teseu la instauració del culte a Afrodita i a Peito, quan aquest va unificar les comunitats rurals i les va situar en ciutats.^[5] També diu que a Sició hi havia un santuari a l'àgora dedicat a Peito construït per propiciar a Apol·lo i Àrtemis quan van matar la serp Pitó.^[6] A Mègara hi havia una estàtua de Peito al costat d'una altra d'Afrodita. Aquesta proximitat entre les dues divinitats ha fet pensar que estaven relacionades estretament o potser que Peito era un atribut d'Afrodita, segons William Smith.^[7]