Pentacle invertit

El Pentacle invertit ha estat associat des de fa molt temps amb el misteri i la màgia. Aquest símbol sens dubte és el més reconegut per tots els seguidors de la tradició pagana i és tan antic que el seu origen precís es desconeix. Ha estat utilitzat des d'èpoques remotes com a talismà de protecció, però la seva utilització massiva i de fet, la seva imatge més popular, es vinculen al satanisme.^[1]

El primer disseny del pentacle invertit vinculat a les pràctiques satàniques, procedeix del llibre La Clef de la Magie Noire (1897), de Stainslas de Guaita. El pentacle invertit representaria la creença pagana de que la natura és superior a l'home: ja que un pentacle amb la punta cap a amunt, parla de la supremacia de l'home sobre els quatre elements naturals: terra, aigua, foc i aire. En aquesta heretgia pagana, el pentacle invertit va esdevenir part del col·lectiu imaginari medieval sobre els dimonis i va formar part del folklore satànic. El pentacle invertit forma un cap de boc, que no és un altre que el Déu mític Pan de la mitologia grega; aquest Déu representa els desitjos carnals masculins i és un Déu de la promiscuïtat. En l'edat mitjana el Déu pagà Pan es va fusionar amb el dimoni cristià. Aquest símbol es anomenat segell de Bafomet.^[2]

Quan el satanista Anton LaVey va fundar l'Església de Satan, va fer servir aquest símbol en sentit invertit, el que ha estat usat per segles per a dur a terme la màgia negra: el pentacle invertit, amb el vèrtex cap avall i representant-lo sobre un cap de boc.

El Bafomet, el símbol de l'Església de Satan, consta de tres elements: l'estel pentagonal (pentacle) invertit, els símbols col·locats al costat de cadascuna de les puntes i el rostre d'un boc.

En el pentacle invertit, segons la interpretació satànica, les tres puntes inferiors representen la negació de la Santíssima Trinitat dels teòlegs cristians i les dues puntes superiors representen l'afirmació de les paritats o contrastos que realment equilibren i dirigeixen l'Univers i la vida, com per exemple: la Creació i la destrucció, el positiu i el negatiu, el masculí i el femení, l'acció i reacció, la vida i la mort, l'actiu i el passiu, etc. En definitiva, representa la supremacia del desig carnal i físic per sobre de l'espiritualitat.

En un pentacle invertit es pot inserir la figura del cap del boc: les dues puntes superiors són les banyes, les puntes laterals són les orelles i la punta inferior és la barba, signe conegut comunament com el signe del diable per invocar els mals esperits.^[3]