Back Tuca d'el Perdiguero AN جبل پيرديجويرو ARZ Perdiguero Czech Perdiguero English Pinto Perdiguero Esperanto Pico Perdiguero Spanish Perdiguero Basque Pic Perdiguère French Pico Perdiguero Galician Perdiguero IG
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | massís de Perdiguero | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Benasc (província d'Osca) i Òu (França) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 3.222 m | |||
| Prominència | 621 m | |||
| Isolament | 7,99 km | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1817 | primer ascens | |||
| Esport | ||||
| Ruta | Per la vall de Lliterola. | |||
El pic Perdiguero (3.222 m)[1] és el cim culminant del massís de Perdiguero, amb una prominència de 621 m,[2] que es troba a la línia divisòria entre la vall de Benasc (Aragó) i el departament de l'Alta Garona (França). La primera ascensió la van realitzar Friedrich Parrot i Pedro Barrau el 1817.
La fita W[1] del Perdiguero (42° 41′ 34.70″ N, 0° 30′ 59.77″ E / 42.6929722°N,0.5166028°E) té una altura de 3.176 m i una prominència de 15 m.
- ↑ 1,0 1,1 Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340.
- ↑ Semir, Ramon de. Posets - Perdiguero, Esc. 1:25.000. 1a edició. Granollers: Editorial Alpina, 1977 (E-25). ISBN 84-7011-038-1. Arxivat 2019-05-01 a Wayback Machine.