Una perola és un atuell gran de ferro o d'aram, de forma hemisfèrica,[1] utilitzada entre d'altres al context de la fabricació del suro,[2] per tenyir les xarxes dels pescadors, per coure el menjar dels porcs, els capolls de seda o fer menjars en grans quantitats.[3]
La paraula s'utilitza per extensió com a pars pro toto per designar la construcció d'obra en la qual cabia la perola de coure i servia per fer el foc sota la caldera, sigui sota un cobert al pati com era de costum per a les peroles per bullir el suro,[4] sigui dins d'un edifici tancat. És el femení amb valor augmentatiu de perol i doncs vol dir «perol gran». La paraula perol del seu costat és un diminutiu del català antic «pèr», avui desapareguda, derivada del gal meridional parrium, una mena de cubell.[5]
- ↑ «Perola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gaziel. «Capítol V: La xauxa tapera». A: Sant Feliu de la Costa Brava. Aedos, 1963.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «1.Perol». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Caner i Estrany, Pere «Barraques, forns i peroles de Calonge». Estudis del Baix Empordà, volum 4, 1985, pàg. 145-152.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «perol - der. 1. perola». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 701. ISBN 9788441225169.