Philippe Gilbert

Philippe Gilbert
Biografia
Naixement	Philippe Gilbert; 5 de juliol de 1982 ; Verviers (Bèlgica)
Nacionalitat	Bèlgica
Alçada	179 cm
Pes	70 kg
Activitat
Ocupació	ciclista
Esport	ciclisme de carretera
Posició a l'equip	Puncheur
Trajectòria
	Equip
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	7 etapes a la Volta a Espanya ; 3 etapes al Giro d'Itàlia ; 1 etapa al Tour de França
Curses d'un dia	Campió de Bèlgica en ruta (2011, 2016) ; Campió de Bèlgica en CRI (2011) ; París-Tours (2008, 2009) ; Volta a Llombardia (2009, 2010) ; Amstel Gold Race (2010, 2011, 2014, 2014) ; Fletxa Valona (2011) ; Lieja-Bastogne-Lieja (2017) ; Clàssica de Sant Sebastià (2011) ; Tour de Flandes (2017); París-Roubaix (2019)
Família
Germans	Jérôme Gilbert
Premis
	(2011) Bicicleta d'or; (2011) Esportista belga de l'any; (2010) Esportista belga de l'any; (2009) Trofeu Nacional al Mèrit Esportiu; (2009) Esportista belga de l'any ;
Lloc web	philippegilbert.com

Philippe Gilbert (Verviers, 5 de juliol de 1982) fou un ciclista belga, professional des del 2003 fins al 2022.^[1] Va obtenir 80 victòries, de les quals es destaquen una etapa al Giro d'Itàlia de 2009, dues edicions de la París-Tours, el 2008 i 2009 i la Volta a Llombardia de 2009.

El 2010 guanyà dues etapes a la Volta a Espanya, cosa que li serví per portar el mallot vermell de líder durant 5 etapes. En les clàssiques destacà guanyant l'Amstel Gold Race i revalidant el triomf a la Volta a Llombardia i el Giro del Piemont.

El 2011 fou el seu gran any per la gran quantitat de victòries destacades que aconsegueix. Guanya al Tour de França la primera etapa i duu el maillot groc un dia; a més aconsegueix d'aquesta manera victòria a les tres grans voltes. Guanya les tres curses del Tríptic de les Ardenes (Amstel Gold Race, Fletxa Valona i Lieja-Bastogne-Lieja); és campió de Bèlgica en ruta i en contrarellotge o entre d'altres la Clàssica de Sant Sebastià, el Gran Premi Ciclista de Quebec o la Fletxa Brabançona.

El 2012, després d'una temporada amb tan sols dues victòries, es proclamà Campió del món de ciclisme en ruta en guanyar a Valkenburg per davant Edvald Boasson Hagen i Alejandro Valverde.

El 2019 va guanyar la París-Roubaix i es convertí en el novè ciclista en guanyar quatre monuments del ciclisme.^[2]