Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 octubre 1607 ↔ 6 desembre 1607 Bèumont de Lomanha (Regne de França) |
Mort | 12 gener 1665 (57/58 anys) Castres (Regne de França) |
Sepultura | Castres 43° 36′ 20″ N, 2° 14′ 30″ E / 43.605467°N,2.241767°E |
Formació | Antiga Universitat d'Orléans (1623–) |
Es coneix per | Teoria de nombres Geometria analítica Principi de Fermat Probabilitat Darrer teorema de Fermat |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de nombres, llei, matemàtiques, teoria de la probabilitat, anàlisi matemàtica, geometria analítica, òptica, nombre de Fermat, petit teorema de Fermat i darrer teorema de Fermat |
Ocupació | matemàtic, políglota, jutge, advocat, jurista |
Ocupador | Parliament de Tolosa (1638–) |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Louise de Long (1631–) |
Cronologia | |
cremació | |
Pierre de Fermat (17[1] d'agost de 1601 o 1607/8[a] – Tolosa de Llenguadoc,[2] 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics. Estudià a Tolosa de Llenguadoc. Introduí per primera vegada l'infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria de nombres. Amb René Descartes, aplicà l'àlgebra a la geometria i, amb Blaise Pascal, fundà la teoria de la probabilitat. Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents. El 1679 el seu fill Samuel publicà Varia opera mathematica, en què es recull bona part de l'obra de Fermat.[3]
A més, és conegut per l'últim teorema de Fermat, així com pel petit teorema de Fermat.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.