Plom

Plom
82Pb
tal·li ← plom → bismut Sn ↑ Pb ↓ Fl Taula periòdica
Aspecte
Gris metàl·lic Plom electrolític i un cub d'1 cm³ Línies espectrals del plom
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Plom, Pb, 82
Categoria d'elements	Metalls del bloc p
Grup, període, bloc	14, 6, p
Pes atòmic estàndard	207,2
Configuració electrònica	[Xe] 4f14 5d10 6s2 6p2 2, 8, 18, 32, 18, 4
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	11,34 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	10,66 g·cm−3
Punt de fusió	600,61 K, 327,46 °C
Punt d'ebullició	2.022 K, 1.749 °C
Entalpia de fusió	4,77 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	179,5 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	26,650 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 978 1.088 1.229 1.412 1.660 2.027
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 3, 2, 1 (òxid amfòter)
Electronegativitat	2,33 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 715,6 kJ·mol−1
	2a: 1.450,5 kJ·mol−1
	3a: 3.081,5 kJ·mol−1
Radi atòmic	175 pm
Radi covalent	146±5 pm
Radi de Van der Waals	202 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica	Diamagnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 208 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	35,3 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 28,9 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(t. a.) (recuit) 1.190 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	16 GPa
Mòdul de cisallament	5,6 GPa
Mòdul de compressibilitat	46 GPa
Coeficient de Poisson	0,44
Duresa de Mohs	1,5
Duresa de Brinell	38,3 MPa
Nombre CAS	7439-92-1
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del plom
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 204Pb 1,4% >1,4×1017 a α 1,972 200Hg 205Pb sin 1,53×107 a ε 0,051 205Tl 206Pb 24,1% 206Pb és estable amb 124 neutrons 207Pb 22,1% 207Pb és estable amb 125 neutrons 208Pb 52,4% >2×1019 a α 0,5188 204Hg 210Pb traça 22,3 a α 3,792 206Hg β− 0,064 210Bi

El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82. És un metall conegut per l'home des de fa milers d'anys. És per això, segurament, que les seves aplicacions han anat canviant i ha estat un material molt complet pel que fa al seu ús. Malgrat que les seves propietats mecàniques no siguin gaire bones, la importància del plom rau en la seva densitat. És un material molt dens i per tant molt adequat per tot tipus d'instruments i utensilis que necessitin pesar molt, tenir contrapesos... Una altra de les propietats, molt lligada també a la densitat, i que fa del plom un element indispensable, és la seva capacitat per absorbir les radiacions que s'emeten a les centrals nuclears. Tot i aquestes importants aplicacions l'ús de plom està decreixent. I avui dia només s'usa per allò indispensable, degut, sobretot, a la seva alta toxicitat, que fa que sigui un element poc adequat per tot el que estigui en contacte amb humans. Ja no es construeixen tubs de plom per l'aigua potable, cada cop s'utilitza menys com a component de la gasolina (per tal de rebaixar l'índex d'octanatge) i gairebé ja no es fan pigments amb plom. La normativa pel que fa al plom també és molt estricta i gran part dels països del món el seu ús està molt regulat.