Pompeu Fabra i Poch (1917) |
|
Naixement | 20 febrer 1868 la Salut (Barcelonès) |
---|
Mort | 25 desembre 1948 (80 anys) Prada (França)
|
---|
Sepultura | Cementiri de Prada |
---|
|
|
|
|
Camp de treball | Lingüística, planificació lingüística, lexicografia, filologia romànica, català i filologia |
---|
Ocupació | lingüista, escriptor, químic, tennista, professor d'universitat, filòleg, enginyer, romanista |
---|
Ocupador | Universitat de Barcelona (1932–) Institut del Teatre (1927–) Diputació de Barcelona (1925–) |
---|
Membre de | |
---|
Esport | tennis |
---|
|
|
12 maig 1934 | Manifest per la conservació de la raça catalana |
|
|
Obres destacables |
|
Cònjuge | Dolors Mestre i Climent (1902–1948) |
---|
Fills | Carola Fabra i Mestre, Teresa Fabra i Mestre, Dolors Fabra i Mestre |
---|
Pare | Josep Fabra i Roca |
---|
Parents | Francesc d'Assís Galí i Fabra (nebot) Elisabeth Galí i Camprubí (besneboda) |
---|
Premis |
|
|
|
Pompeu Fabra i Poch (la Salut, 20 de febrer de 1868 - Prada, 25 de desembre de 1948)[1] va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Josep Pla escrigué que «Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible».[2]