Porgy and Bess

Porgy and Bess

Ruby Elzy com a l'original Serena, el 1935
Forma musical	òpera musical play (en) musical
Compositor	George Gershwin
Llibretista	DuBose Heyward i Ira Gershwin
Lletra de	DuBose Heyward i Ira Gershwin
Llengua del terme, de l'obra o del nom	anglès
Basat en	Porgy (en)  (DuBose Heyward )
Creació	1934
Data de publicació	segle XX
Gènere	melodrama
Parts	tres
Format per	I Got Plenty o' Nuttin, Summertime, I Loves You, Porgy (en) , It Ain't Necessarily So, Bess, You Is My Woman Now (en) , Bess, o where's my Bess! (en) , My Man's Gone Now, Listen to Yo' Daddy Warn You (A Woman is a Sometime Thing) (en) , Oh, I'm a goin' out (It take a long pull to get there) (en) , Buzzard keep on flyin' (en) , What You Want Wid Bess? (en) i There's a Boat Dat's Leavin' Soon for New York (en)
Intèrpret	George Gershwin
Personatges	S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena Porgy, un pidolaire discapacitat (baix-barítone), Todd Duncan Bess, amant de Crown i prostituta (soprano), Anne Brown Crown, violent estibador i proxeneta de Bess (baríton), Warren Coleman Sportin' Life, traficant de droga (tenor), John W. Bubbles Robbins, un habitant de Catfish Row (tenor), Henry Davis Serena, muller de Robbins (soprano), Ruby Elzy Jake, un pescador (baríton), Edward Matthews Clara, muller de Jake (soprano), Abbie Mitchell Maria, ama de la botiga de queviures (contralt), Georgette Harvey Mingo (tenor), Ford L. Buck Peter, el venedor de mel (tenor), Gus Simons Lily, muller de Peter (soprano), Helen Dowdy Frazier, un "advocat" negre (baríton), J. Rosamond Johnson Annie (mezzosoprano), Olive Ball Venedora de maduixes (mezzosoprano), Helen Dowdy Jim, collidor de cotó (baríton), Jack Carr Encarregat de la funerària (baríton), John Garth Nelson (tenor), Ray Yeates Venedor de crancs (tenor), Ray Yeates Scipio, un noi (infant soprano) Mr. Archdale, advocat blanc (paper parlat), George Lessey Detectiu (paper parlat), Alexander Campbell Policia (paper parlat), Burton McEvilly Coronel (paper parlat), George Carleton Cor, The Eva Jessye Choir, dirigit per Eva Jessye
Estrena
Estrena	30 de setembre de 1935
Escenari	Colonial Theatre de Boston,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	3 de febrer de 1955 (estrena a Espanya)

Porgy and Bess és una òpera en tres actes, amb música de George Gershwin i llibret anglès d'Ira Gershwin i DuBose Heyward sobre un argument de DuBose Heyward. Es va basar en la novel·la Porgy de DuBose Heyward i l'obra de teatre del mateix títol que va escriure en col·laboració amb la seua muller, Dorothy Heyward. Totes tres obres descriuen la vida dels afroamericans a la fictícia casa Catfish Row (basat en la real Cabbage Row) de Charleston, Carolina del Sud, a principis de la dècada del 1930.

Originalment concebuda per Gershwin com una Òpera popular americana, Porgy and Bess va ser estrenada a Nova York a la tardor de 1935 sota la direcció musical d'Alexander Smallens, interpretada per un repartiment de cantants afroamericans amb formació operística— una decisió atrevida i visionària per a aquella època. La música incorpora gran quantitat d'elements de la música popular americana, principalment del blues i del jazz en un esquema operístic clàssic. Gershwin la va considerar com la seua obra més reeixida, però als Estats Units no va ser àmpliament acceptada com a vertadera òpera fins a l'any 1976, arran de la memorable producció de la Houston Grand Opera que incloïa la partitura completa (seguida nou anys després per l'estrena al Metropolitan Opera). Actualment Porgy and Bess forma part del repertori operístic estàndard i s'interpreta arreu del món. Els personatges negres tenen papers cantats, mentre que els papers parlats corresponen als personatges blancs.

La cançó Summertime (Estiu) és el fragment més conegut de l'òpera, i s'ha interpretat de manera independent per nombrosos intèrprets i amb els més variats arranjaments. En conjunt, l'òpera és destacable per la personal síntesi entre la tècnica orquestral clàssica i els elements de la música popular nord-americana.

Porgy and Bess narra la història de Porgy, un home negre invàlid que viu als suburbis de Charleston, Carolina del Sud, i els seus intents de rescatar Bess de les urpes de Crown, el seu proxeneta, i de Sportin' Life, el seu camell.