Primaveres i Tardors

Història de la Xina Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
Zhou Occidental
Zhou Oriental
Primaveres i Tardors
Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
Han Occidental
Dinastia Xin
Han Oriental
Tres Regnes 220–280
Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
Jin Occidental	16 Regnes 304–439
Jin Oriental	16 Regnes 304–439
D. Meridionals i Septentrionals 420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties & 10 Regnes 907–960	Dinastia Liao 907–1125
Dinastia Song 960–1279
Song del Nord		Xia Occ.
Song del Sud	Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular de la Xina Des del 1949	República de la Xina (Taiwan) Des del 1945

Aquesta caixa:

El període de les Primaveres i Tardors o període Chunqiu (en xinès tradicional: 春秋時代; en xinès simplificat: 春秋时代; en pinyin: chūn qīu shídaì; segons romanització Wade-Giles, Ch'un¹ ch'iu¹ shih² tai⁴) designa, en la història de la Xina, la primera meitat de la dinastia dels Zhou de l'Est, és a dir, un període que va de la segona meitat del segle viii aC a la primera meitat del segle V.^[1] Treu el seu nom dels Annals de les Primaveres i de les Tardors, una crònica dels esdeveniments sobrevinguts a l'estat de Lu, un petit regne de la península de Shandong, entre el 722 aC i el 481 aC, que s'associa, tradicionalment, a Confuci.

En aquesta època, el poder a la Xina es va descentralitzar. Els reis de la dinastia Zhou no controlaven directament més que un petit domini reial, centrat sobre la seva capital (l'actual Luoyang).^[2] En qualsevol altre lloc, el poder era exercit per la noblesa, mitjançant feus. Es compten, al segle viii aC, diversos centenars de petits estats vassalls dels Zhou, dirigits per prínceps hereditaris, o bé membres del mateix clan que els Zhou a tota la Xina central, o bé famílies aliades, o bé potentats locals.

Els estats del període de les Primaveres i de les Tardors eren petits; això permetia un millor control del territori i la població i, també, facilitava la competència entre aquests. Durant aquest període van desaparèixer els bàrbars interiors amb els qui s'havien estat escaramussant durant segles els Zhou de l'Oest i es van generalitzar les guerres entre xinesos. Eren sempre guerres en què els nobles, fent ús dels carros, combatien segons un estricte codi de cavalleria i en què les forces d'infanteria que els acompanyaven eren de dimensions modestes: rarament es mobilitzaven més de 10.000 soldats i les campanyes duraven unes poques setmanes. Tot i així, les lluites van distorsionar tot l'ordre religiós i ritual i en van quedar afectades tant les relacions del regnes entre si com el vincles entre els llinatges que ocupaven una mateixa ciutat. El lent progrés de la noblesa va resultar en un augment de l'alfabetització; i l'augment de l'alfabetització va animar la llibertat de pensament i l'avenç tecnològic. Aquesta era va ser seguida pel període dels Regnes Combatents.^[3] L'historiador Mark Lewis va definir aquest període com l'«Edat de les ciutats-estat», cadascuna dominada per la família d'un senyor.^[4]

↑ Loewe, Michael; Shaughnessy, Edward L. The Cambridge History of Ancient China: From the Origins of Civilization to 221 BC (en anglès). Cambridge University Press, 1999-03-13. ISBN 978-0-521-47030-8.
↑ Minzhen, Chen; Pines, Yuri «Where is King Ping? The History and Historiography of the Zhou Dynasty's Eastward Relocation». Asia Major, 31, 1, 2018, pàg. 1–27. ISSN: 0004-4482.
↑ García-Noblejas, Gabriel. Mitología de la China antigua, 2007-10-08. ISBN 978-84-206-8215-0.
↑ Zhou, Yiqun. Festivals, Feasts, and Gender Relations in Ancient China and Greece. Cambridge: Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0-521-19762-5.

[1] Loewe, Michael; Shaughnessy, Edward L. The Cambridge History of Ancient China: From the Origins of Civilization to 221 BC (en anglès). Cambridge University Press, 1999-03-13. ISBN 978-0-521-47030-8.

[2] Minzhen, Chen; Pines, Yuri «Where is King Ping? The History and Historiography of the Zhou Dynasty's Eastward Relocation». Asia Major, 31, 1, 2018, pàg. 1–27. ISSN: 0004-4482.

[3] García-Noblejas, Gabriel. Mitología de la China antigua, 2007-10-08. ISBN 978-84-206-8215-0.

[4] Zhou, Yiqun. Festivals, Feasts, and Gender Relations in Ancient China and Greece. Cambridge: Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0-521-19762-5.

[1]

[2]

[3]

[4]

Primaveres i Tardors

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia