La Primera Guerra Judeo-romana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135). Començà l'any 66, a causa de les tensions religioses entre grecs i jueus.[1] Acabà quan les legions romanes, comandades per Tit, assetjaren i destruïren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Massada, l'any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la població jueva.
- ↑ Flavi Josep, Guerra dels jueus II.8.11, II.13.7, II.14.4, II.14.5.
