Primitius flamencs

El davallament de la Creu. Rogier van der Weyden (pintor)

La pintura flamenca tradicionalment conegut com els Primitius flamencs, fa referència al treball d'artistes actius als Països Baixos de Borgonya i dels Habsburg durant el període del Renaixement del Nord dels segles XV i XVI.

Es va desenvolupar especialment a les ciutats de Bruges, Gant, Mechelen, Lovaina, Tournai i Brussel·les, totes a l'actual Bèlgica. El període comença aproximadament amb Robert Campin i Jan van Eyck a la dècada de 1420 i dura almenys fins a la mort de Gerard David el 1523.[1] El final d'aquest període no és unànime entre els historiadors de l'art: molts consideren que dura fins a la mort de Pieter Brueghel el Vell l'any 1569, o fins a la revolta dels captaires de 1566, o fins i tot fins a principis del segle XVII. Aquest període correspon al del Renaixement italià, però es veu com una cultura artística independent de l'humanisme que caracteritza els desenvolupaments al centre d'Itàlia.[2]

El matrimoni Arnolfini

S'inscriu dins del Renaixement europeu del segle xv i el segle xvi, que es va desenvolupar amb certa independència del Renaixement italià, encara que va acabar notant la seva influència. La seva concepció medieval de l'artista com a artesà va evitar que molts d'aquests pintors fossin reconeguts, ja que bastants no signaven les obres fins avançat el segle xvi. Tampoc es van lliurar massa a la reflexió sobre el seu art, per la qual cosa són escasses les biografies i els tractats sobre les seves tècniques, encara que algun ens n'ha arribat.

  1. Spronk (1996), 7
  2. Janson, H.W, Janson's History of Art : Western Tradition, New York, Prentice Hall, 2006. ISBN 0-13-193455-4.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy