Programa de proves Apollo-Soiuz

Programa de proves Apollo-Soiuz

Tipus de missió	programa de vols espacials tripulats, programa de la NASA i programa espacial soviètic
Operador	NASA programa espacial soviètic
Propietats de la nau
Nau espacial	CSM-111 (en) Soiuz 19
Tripulació
Membres Donald Kent Slayton Thomas P. Stafford Vance Brand Aleksei Leónov Valeri Kubasov (en)
Indicatiu	Apollo Союз (Soyuz - "Union")
Activitat orbital  Tipus d'òrbita òrbita terrestre baixa Periàpside 217 km Apoàpside 231 km Inclinació 51,75 ° Període 88,91 min
Acoblaments / amarratges  Acoblament 17 juliol 1975 Desacoblament 19 juliol 1975 Durada 1 dia, 23 hores, 7 minuts i 3 segons
Apollo Applications Program (en) i programa Soiuz

El programa de proves Apollo-Soiuz (Apollo–Soyuz Test Project (ASTP)) en anglès i (rus: Экспериментальный полёт «Союз» — «Аполлон») (Eksperimantalni poliot Soiuz-Apol·lon) fou un vol espacial de juliol del 1975. Fou l'última missió del programa Apollo, el primer vol espacial conjunt dels EUA i l'URSS i l'última missió espacial tripulada dels Estats Units fins al primer vol del transbordador espacial a l'abril del 1981.

Tot i que la missió incloïa experiments científics conjunts i separats (com per exemple un eclipsi artifical del Sol per part de l'Apollo per tal que la Soiuz pogués fotografiar la corona solar) i fou una font d'experiències útils d'enginyeria per a futurs vols espacials conjunts dels EUA i l'URSS, com el programa Shuttle-Mir i l'Estació Espacial Internacional, es tractava d'una missió en gran part simbòlica.

L'ASTP, i la seva memorable encaixada de mans a l'espai, va ser un símbol de la détente entre les dues superpotències durant la Guerra Freda, i en general es considera que marca el final de la cursa espacial, que havia començat el 1957 amb el llançament de l'Sputnik 1 per part de la Unió Soviètica.^[1]

Fou l'únic vol de l'astronauta Deke Slayton. Havia estat escollit com un dels Mercury Seven originals a l'abril del 1959 però no se li permeté volar fins al 1972 per motius mèdics.