La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.[1][2][3] Això implica que cap persona natural o jurídica, pot utilitzar-la de forma legítima sense que abans la propietat de la mateixa sigui transferida a una altra persona (donació, transacció, etc.), o que l'autoritat competent procedeix a una expropiació.[4] El dret a la propietat privada i la llibertat econòmica no són absoluts.[5]
Els jusnaturalistes que consideren la propietat privada com a dret natural, òbviament, neguen l'existència d'una autoritat competent per a la seva derogació.