Protoactini

Protoactini
91Pa
toriprotoactiniurani
Pr

Pa

(Uqt)
Aspecte
Brillant amb un llustre metàl·lic platejat



Línies espectrals del proactini
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Protoactini, Pa, 91
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d7, f
Pes atòmic estàndard 231,03588
Configuració electrònica [Rn] 5f² 6d¹ 7s²
2, 8, 18, 32, 20, 9, 2
Configuració electrònica de Protoactini
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
15,37 g·cm−3
Punt de fusió 1.841 K, 1.568 °C
Punt d'ebullició ? 4.300 K, ? 4.027 °C
Entalpia de fusió 12,34 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 481 kJ·mol−1
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2, 3, 4, 5
(òxid bàsic feble)
Electronegativitat 1,5 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 568 kJ·mol−1
Radi atòmic 163 pm
Radi covalent 200 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Tetragonal[1]
Protoactini té una estructura cristal·lina tetragonal
Ordenació magnètica Paramagnètic[2]
Resistivitat elèctrica (0 °C) 177 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 47 W·m−1·K−1
Nombre CAS 7440-13-3
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del protoactini
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
229Pa sin 1,5 d ε 0,311 229Th
230Pa sin 17,4 d ε 1,310 230Th
231Pa ~100% 3,276×104 a α 5,150 227Ac
232Pa sin 1,31 d β 1,337 232U
233Pa traça 26,967 d β 0,5701 233U
234mPa traçae 1,17 min β 2,29 234U
234Pa traça 6,75 h β 2,195 234U

El protoactini és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pa i el seu nombre atòmic és 91. El protoactini és un element metàl·lic que pertany al grup dels actinoides, és mal·leable i presenta una brillantor metàl·lica intensa i s'altera ràpidament amb l'aire.[3] És superconductor per sota d'1,4 K. Fou descobert pel químic polonès Kasimir Fajans i per l'alemany Oswald H. Göhring el 1913. El 1917 el químic alemany Otto Hahn i la física austríaca Lise Meitner descobriren l'isòtop protoactini 231, el de més llarga durada, i aquesta l'anomenà protoactini perquè en desintegrar-se produeix actini. Cap mineral el conté i només apareix en forma d'impuresa en molt baixa concentració en els minerals d'urani. Només s'empra en estudis científics, destacant la datació de carbonats (espeleotemes, travertins, coralls, petxines marines), ossos i sediments marins.

  1. Donohue, J. «On the crystal structure of protactinium metal» (en anglès). Acta Crystallographica, 12, 9, 1959, pàg. 697. DOI: 10.1107/S0365110X59002031.
  2. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds Arxivat 2012-01-12 a Wayback Machine., a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (en anglès).
  3. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 18. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 395. ISBN 84-7739-018-5. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in