Psicomotricitat

La psicomotricitat[1] és el conjunt d'interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensori motrius en la capacitat de ser i d'expressar-se en un context psicosocial, segons la definició consensuada per les associacions espanyoles de Psicomotricitat o Psicomotricistes. La psicomotricitat és l'acció del sistema nerviós central que crea una consciència en l'ésser humà sobre moviments que realitza a través dels patrons motors, com ara la velocitat, l'espai o el temps.[2]

En aquesta imatge podem veure com dos nens estan fent psicomotricitat.

Basat en una visió global de la persona, el terme psicomotricitat integra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensorio-motrius en la capacitat de ser i d'expressar-se en un context psicosocial. La Psicomotricitat desenvolupa un paper fonamental al desenvolupament de la personalitat. Partint des d'aquesta concepció es desenvolupen diferents formes d'intervenció psicomotriu que troben la seva aplicació sigui quina sigui la seva edat, en els àmbits preventiu, educatiu, reeducatiu i terapèutic. Definició consensuada per les associacions espanyoles de Psicomotricitat.

Segons va dir Fernand Deligny:

« Si vols conèixer-los ràpidament, fes-los jugar;

si vols ensenyar-los a viure, fes-los jugar;

si vols que agafin gust pel treball, fes-los jugar;

si vols exercir la teva professió, fes-los jugar, jugar i jugar

»
— Fernand Deligny[3]
  1. «Psicomotricitat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Aucouturier, B. & Lapierre, A. (1975). La symbolique du mouvement. Psychomotricité et éducation. Paris.
  3. «Idéologies de l’enfance à partir du travail de Fernand Deligny».

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy