Leave Her to Heaven | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | John M. Stahl |
Protagonistes | |
Guió | Jo Swerling |
Música | Alfred Newman |
Fotografia | Leon Shamroy |
Muntatge | James B. Clark |
Productora | 20th Century Studios |
Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1945 |
Durada | 110 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Nou Mèxic i Maine |
Color | en color i en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama, cinema negre i pel·lícula basada en una novel·la |
Tema | suïcidi |
Lloc de la narració | Maine |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Que el cel la jutgi (títol original en anglès Leave Her to Heaven) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John M. Stahl i estrenada l'any 1945. Va estar doblada al català el 1996.[1]
És una pel·lícula negra de thriller psicològic protagonitzada per Gene Tierney, Cornel Wilde, Jeanne Crain i Vincent Price. Segueix un famos que es casa amb una destacada novel·lista, la qual cosa provoca en ella una gelosia violenta, obsessiva i perillosa.[2] Està basada en la novel·la homònima de 1944 de Ben Ames Williams, adaptada per la guionista Jo Swerling.[3]
Rodada en Technicolor, el rodatge va tenir lloc a diversos llocs de Califòrnia, així com Arizona i Nou Mèxic l'estiu de 1945. Que el cel la jutgi es va estrenar als Estats Units el 20 de desembre de 1945. La pel·lícula va ser un èxit de taquilla, que va recaptar més de 8 milions de dòlars, i va ser la pel·lícula més taquillera de la Twentieth Century-Fox de tota la dècada.
En les dècades posteriors al seu llançament, va obtenir un seguiment de culte i ha estat objecte de crítiques cinematogràfiques per la seva única difuminació de gèneres, amb elements de cinema negre, thrillers psicològics i melodrames. També s'ha destacat per les seves nombroses referències visuals i narratives a figures de la mitologia grega. El títol de la pel·lícula està extret de Hamlet de William Shakespeare,[4] en què el fantasma insta Hamlet a no buscar venjança contra la reina Gertrudis, sinó a "deixar-la al cel, i a aquelles espines que s'allotgen al seu pit per punxar-la i picar-la".
El 2018, la pel·lícula va ser seleccionada per al National Film Registry dels Estats Units per la Biblioteca del Congrés com a "important culturalment, històricament o estèticament".[5][6]