| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
|
| ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
|
| ||||
| Província | província de Lleida | |||
|
| ||||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | |||
|
| ||||
| Comarca | Segarra | |||
|
| ||||
| Municipi | els Plans de Sió  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 9 (2019) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 412 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 25211 | |||
| Codi INE | 25911001100 | |||
| Codi IDESCAT | 2591180011500 | |||
Ratera[1] és un poble situat al municipi dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. Està situat a la dreta del Sió entre els termes de Concabella i Sisteró
El poble és d'una estructura que es repeteix en altres pobles del municipi com ara a Pelagalls, les Pallargues i el Canós. Amb el portal a l'entrada s'aconseguia que el poble quedés resguardat de manera que només l'església quedava fora del tancament. A l'entrada del poble, encara es pot veure a la portalada, els golfos de les portes que tancaven el poble. A dins hi ha una plaça empedrada amb un pou i moltes plantes i flors.
L'església de Ratera està dedicada a Sant Llorenç, i ha estat reconstruïda per un veí del poble, i fins i tot al voltant hi ha fet uns jardins.
Als afores del poble podem trobar el Molí de Ratera, o Castell de Ratera, que havia estat part de la baronia de Concabella. Els habitants del castell els trobem entre els pobladors de Lleida anys després de la conquesta d'aquesta ciutat. A partir del s. XVI, els Erill esdevenen els amos del castell de Ratera i van convertir el castell en molí. El molí avui en dia està restaurat, s'han conservat les façanes gòtiques i romàniques, la gran torre i les torretes. Més tard el molí passà a ser col·legiata de Santa Maria de Guissona i es va conservar fins als temps de la desamortització.
Al voltant del poble es poden trobar moltes sitges que eren aixopluc i amagatall en temps de la guerra dels carlistes. Aquestes sitges tenen forma de tenalla i allà s'amagava el blat, coses de valor i fins i tot bestiar.
Per Nadal, al bell mig de la plaça de la vila closa, planten un gran arbre, i cada any el decoren amb motius diferents, i al peu de l'arbre hi fan un pessebre.