Reconeixement d'iris

El reconeixement de l'iris és un mètode d'autenticació biomètrica que utilitza tècniques de reconeixement de patrons (els quals, han estat emmagatzemats anteriorment en una base de dades) en imatges d'alta resolució de l'iris de l'ull d'un individu. El sistema biomètric per reconeixement d'iris és una de les ciències més fiables del mercat

No ha de ser confós amb un altre, menys freqüent, basat en l'escaneig de la retina. El reconeixement de l'iris utilitza la tecnologia de les càmeres: amb una fina il·luminació infraroja es redueix el reflex que s'hagi pogut produir en la convexa còrnia i poder crear detallades imatges de les complexes estructures de l'iris. Una vegada convertides en plantilles digitals, aquestes imatges proporcionen una representació matemàtica de l'iris, les quals coincideixen amb una identificació positiva i inequívoca d'un individu.

L'eficàcia del reconeixement de l'iris és rarament obstaculitzada per ulleres o lents de contacte. La tecnologia basada en l'iris té el valor atípic més petit (és a dir, hi ha un nombre de persones reduït que no ho poden usar) de totes les tecnologies biomètriques. A causa de la seva velocitat de comparació, el reconeixement de l'iris és la tecnologia biomètrica més adequada per a la identificació d'un grup nombrós de persones. Un avantatge clau del reconeixement de l'iris és la seva estabilitat, (el patró pot durar molts anys), ja que, excepte un traumatisme, aquesta “matrícula” individual pot durar tota la vida.

El físic John G. Daugman (Laboratori Informàtic de la Universitat de Cambridge) va ser pioner en aquest camp, desenvolupant els processos de creació d'algorismes de reconeixement mitjançant l'iris necessaris per a l'adquisició de la imatge i la posada al mercat d'instruments necessaris per a tal fi. Aquests algorismes es van utilitzar per iniciar la comercialització d'aquesta tecnologia en conjunt amb una primera versió del sistema IrisAccess dissenyat i fabricat per LG Electronics, a Corea. Els algorismes de Daugman són la base de la majoria dels sistemes de reconeixement de l'iris que es van introduir al mercat fins a 2006.

Val esmentar també que existeixen diferents tècniques a part de la de Daugman, com la de Comparació d'histogrames, la d'Anàlisi de textures o la desenvolupada per Wildes, per esmentar-ne algunes.