Reformes Taika

Les reformes Taika (japonès: 大化の改新 / Taika no Kaishin)  foren un conjunt de doctrines establertes per l'emperador Kōtoku (孝徳天皇 / Kōtoku-tennō) l'any 645. Van ser escrites poc després de la mort del príncep Shōtoku i la derrota del clan Soga (japonès: 蘇我氏 / Soga no uji), unint el Japó. Les reformes també varen marcar artísticament el final del període Asuka i el començament del període Hakuhō.^[1][2] El príncep hereu Naka no Ōe (que més tard regnaria com a emperador Tenji), Fujiwara no Kamatari, i l'emperador Kōtoku van emprendre conjuntament les reformes. L'emperador Kōtoku, va prendre el nom de taika (japonès: 大化), que vol dir gran reforma.

Les reformes van començar amb una reforma agrària basada en idees filosòfiques confuncianistes de la Xina, però el veritable objectiu de les reformes era aconseguir una major centralització i potenciar el poder de la cort imperial, que també estava basada en l'estructura governamental xinesa.^[3] Enviats i estudiants varen anar a la Xina per aprendre des del sistema d'escriptura fins als hàbits dietètics, passant per la literatura, la religió o l'arquitectura. Actualment encara es pot veure l'impacte de les reformes en la vida cultural japonesa.^[4]