Regne d'Hongria

Per a altres significats, vegeu «Regne d'Hongria (1920–1946)».

Magyar Királyság (hongarès)
Regnum Hungariae (llatí)
Regne d'Hongria

← 1000–1867 →
Bandera Escut
Informació
Capital	Budapest; Pozsony; Buda; Székesfehérvár; Debrecen; Esztergom
Idioma oficial	Hongarès, Llatí, Alemany
Religió	Catòlica, després Calvinisme, Luteranisme i altres[1]
Moneda	Florí hongarès (1325), Thaler Florí austríac (1754-1867), Florí Austrohongarès (1867–1892), Corona Austrohongaresa (1892–1918), Corona Hongaresa (1919–1926), Pengő (1927–1946), Adópengő (1946)
1918 : 1918 325.411 km²
Població	1711 (est.): 3.000.000  1790 (est.): 8.000.000  1910 (est.): 18.264.533  1940 (est.): 14.679.573
Període històric
Coronació de     Esteve I d'Hongria	1000
Ocupació otomana     de Buda	1541 de
Revolució hongaresa	1848 de
Compromís de 1867	1867 de
Tractat de Trianon	1920 de
Dissolució	1867
Política
Forma de govern	Monarquia
Monarquia
• 1000–38:	Esteve I d'Hongria
• 1920–44:	Regent Miklós Horthy
Font de població:[2] Religió[3]

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne. La forma de govern va ser canviada de monarquia a república breument el 1918, i de nou en el 1946, posant fi al regne i creant la República d'Hongria. Durant la major part de la seva història, va ser un estat d'una grandària considerable a l'Europa central, incloent-hi, a més de la pròpia Hongria i Transsilvània, Croàcia-Eslavònia i un territori conegut com la Frontera Militar.^[4]

El terme Regne d'Hongria s'usa per a referir-se a l'anteriorment citada duradora configuració multiètnica de territoris, amb l'objecte de marcar una clara distinció amb el modern estat d'Hongria, que és significativament més petit i més homogeni ètnicament. Abans i durant el segle xix, el terme hongarès feia ja referència a qualsevol habitant d'aquest estat, independentment de la seva ètnia.

Els termes en llatí natio Hungarica i Hungarus es referien a tots els nobles del regne. La consciència de Hungarus (lleialtat i patriotisme per sobre dels orígens ètnics) es va donar entre qualsevol habitant d'aquest estat, encara que d'acord amb el Tripartitum d'Esteve Werbőczy, Natio Hungarica o Hungarus van ser només els nobles privilegiats, subjectes de la Santa Corona, independentment del seu origen ètnic.

Els magiars tendeixen a emfasitzar la continuïtat de l'estat hongarès i consideren el Regne d'Hongria com una fase del seu desenvolupament històric. La idea de continuïtat es reflecteix en els símbols nacionals, així com en la commemoració oficial del mil·lenni d'història l'any 2000. D'acord amb el seu punt de vista, el Regne d'Hongria va ser en principi un país del poble magiar, encara que sense negar la presència i importància d'altres nacionalitats i molt menys a discriminar-les de cap manera.

El Regne d'Hongria va formar part juntament amb el Regne d'Anglaterra, el Regne de França, el Regne de Polònia, el Sacre Imperi Romanogermànic i el Regne d'Espanya, (el regne d'Espanya no existia a l'edat mitjana) de les potències europees durant la baixa edat mitjana i part de l'època moderna; molts d'aquests ja havien desaparegut en l'actualitat com a règims monàrquics.

Avui en dia, la diada del primer rei Esteve I (el 20 d'agost) és festa nacional a Hongria, en commemoració de la fundació de l'estat (Dia de la Fundació).^[5]