Rei

Rei és el títol que es dona a un monarca masculí en diversos contextos. Un rei és un monarca absolut si té els poders de govern sense control, o tota la sobirania sobre una nació; és un monarca limitat si el seu poder està restringit per lleis fixes; i és absolut, quan ostenta tot el poder legislatiu, judicial i executiu, o quan els poders legislatiu o judicial, o tots dos, són atribuïts a altres persones pel rei. Els reis són sobirans hereditaris quan tenen els poders de govern per dret de naixement o d'herència, i electius quan són elevats al tron per elecció.

• En el context de la prehistòria, l'antiguitat i els pobles indígenes contemporanis, el títol pot referir-se a la reialesa tribal. La reialesa germànica està relacionada amb les tradicions indoeuropees de govern tribal (cf. rājan índic, reiks gòtics i rí irlandès antic, etc.).
• En el context de l'antiguitat clàssica, rei es pot traduir en llatí com rex i en grec com archon o basileus.
• En el feudalisme europeu clàssic, el títol de rei com a governant d'un regne s'entén com el rang més alt de l'ordre feudal, potencialment subjecte, almenys nominalment, només a un emperador (recordant els reis de la República Romana i Imperi Romà).
• En un context modern, el títol pot referir-se al governant d'una sèrie de monarquies modernes (absolutes o constitucionals). El títol de rei s'utilitza juntament amb altres títols per als monarques: a Occident, emperador, gran príncep, príncep, arxiduc, duc o gran duc, i al món islàmic, malik, sultà, emir o hakim, etc.^[1]
• Les ciutats-estat de l'Imperi asteca tenien cadascuna un tlatoani, que van ser els reis de la Mesoamèrica prehispànica. El Huey Tlatoani va ser l'emperador dels asteques.^[2]

El terme rei també pot referir-se a un rei consort, un títol que de vegades es dona al marit d'una reina regnant, però el títol de príncep consort és més comú.