Relleu en roca

Un relleu en roca és una escultura en relleu tallada en "roca viva", com per exemple un penya-segat, en comptes de sobre un bloc de roca després de la muntanya. Constitueixen un tipus d'art de roca, i a voltes se'ls troba formant part de conjunts arquitectònics excavats a la roca. Se'ls sol ometre en la majoria de tractats sobre art en roca, perquè es concentren en talles i pintures realitzats per pobles prehistòrics. Algunes d'aquests treballs aprofiten els contorns naturals de la roca i els utilitzen per a definir una imatge, però no inclouen relleus fets per persones. Moltes cultures han realitzat relleus en roca al llarg de la història, i ocuparen un lloc important en l'art de l'Antic Orient Pròxim. En general els relleus en roca són de grans dimensions, ja que així destaquen en l'entorn a l'aire lliure. Moltes figures són molt més grans de la grandària natural.^[1][2]

Des d'un punt de vista estilístic en general es relacionen amb altres tipus d'escultura de la cultura i període aplicable, i tret dels casos dels hitites i perses en general, s'analitzen com a part d'un tema més ampli. Els relleus en superfícies quasi verticals són els més comuns, encara que també se n'han trobat sobre superfícies horitzontals. El terme no sol incloure les talles en relleu dins de coves, naturals o excavades, les quals sovintegen en l'arquitectura tallada en roca de l'Índia. Les formacions naturals de roca que han estat tallades en forma d'estàtues, tal com la famosa Gran Esfinx de Guiza, en general en són excloses. Els relleus de grans trossos de roca que s'han conservat en la seua posició natural originàrial, com ara l'hitita d'Imamkullu, pertanyen a aquesta categoria, però les roques més petites es classifiquen com a esteles ortòstats excavats. És probable que molts dels relleus antics originàriament estigueren pintats sobre una coberta de guix, de la qual se solen trobar traces.^[3]

El requisit bàsic per a realitzar un relleu en roca és disposar d'un sector exposat de roca, una superfície quasi vertical minimitza la quantitat de treball requerit; en cas de paret de roca en pendent sovint s'hi excava per produir-hi un sector vertical on tallar. A l'Antic Orient Pròxim hi havia pujols i muntanyes amb parets de roca exposades. Una excepció en fou Sumèria, on totes les roques havien de ser importades des de grans distàncies, i per tant l'art de Mesopotàmia només presenta relleus en roca a les zones perifèriques. Els hitites i antics perses foren els talladors més prolífics de relleus en roca del Pròxim Orient.^[4]

Aquest tipus d'art, l'adoptaren algunes cultures i l'ignoraren d'altres. En moltes esteles de Nahr el-Kalb, a 12 km al nord de Beirut, una successió de governants imperials tenen monuments recordatoris i inscripcions. Els antics governants egipcis, neoassiris i neobabilonis, inclogueren imatges en relleu als seus monuments, mentre que els governants romans i islàmics no; les civilitzacions més modernes no usaren aquesta forma d'art (tot i que sí que adossaren a les obres trossos de roca tallats en altres llocs).^[5]