El renaixement o revolució del segle xii és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana. Aquestes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del feudalisme, agrària i rural, en benefici d'un nou ordre basat en la burgesia mercantil, que comandà Europa fins al naixement de les monarquies absolutes. Els canvis produïts durant el renaixement del segle xii són la base del Renaixement italià i de la revolució científica del segle xvii.
La data precisa en què van començar els canvis és discutida, ja que alguns historiadors els fan remuntar fins al final del segle x, però en general tots estan d'acord que és al segle xii quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics, es pot situar aquest període de canvis entre dues fites històriques determinades, com per exemple la Primera Croada (1099) i la batalla de Legnano (1176), moment en què es van consolidar els comuns al nord d'Itàlia, que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als poders universals (pontificat i imperi) com a les monarquies feudals.
Charles H. Haskins va ser el primer historiador que va utilitzar extensament el concepte per a referir-se al renaixement que va viure Europa a partir de l'any 1070. L'any 1927, Haskins escrivia:[1]
« | En molts aspectes, a Europa, el segle xii va ser una època de vida fresca i vigorosa. El moment de les croades, el creixement de les ciutats i dels primers estats burocràtics d'Occident va veure la culminació de l'art romànic i el començament del gòtic; l'emergència de les literatures vernacles; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el dret romà; la recuperació de la ciència grega, amb les aportacions àrabs, i de gran part de la filosofia grega, i l'origen de les primeres universitats europees. El segle xii va deixar la seva signatura en una educació superior, en la filosofia escolàstica, els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el teatre litúrgic, en la poesia llatina i vernacla.[2] | » |