Nom original | (fr) Renée de Lorraine |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 20 abril 1544 Nancy (França) |
Mort | 22 maig 1602 (58 anys) Múnic (Alemanya) |
Sepultura | església de Sant Miquel de Múnic |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Princesa Duquessa |
Família | Casa de Lorena |
Cònjuge | Guillem V de Baviera (1568 (Gregorià)–) |
Fills | Maximilià I de Baviera, Ferran de Baviera, Albert VI de Bavière, Philippe Guillaume de Bavière, Maria Anna de Baviera, Magdalena de Baviera |
Pares | Francesc I de Lorena i Cristina de Dinamarca |
Germans | Carles III de Lorena Dorothea de Lorraine |
Renata de Lorena (en francès Renée de Lorraine i en alemany Renata von Lothringen) va néixer a la ciutat francesa de Nancy el 20 d'abril de 1544 i va morir a Múnic el 22 de maig de 1602. Era filla del duc Francesc I de Lorena (1517-1545) i de la princesa Cristina de Dinamarca (1522-1590).
El 1560, el rei Èric XIV de Suècia va fer una proposta de matrimoni amb Renata, donat que aquesta era neta del rei Cristià II de Dinamarca, i per tant hereva de la corona danesa, però la proposta va ser rebutjada. Curiosament, una descendent directa de Renata, la princesa Josepa de Leuchtenberg es va casar amb un successor d'Èric, el rei Òscar I de Suècia el 1823.
Renata va portar una vida discreta i de caritat. Va viure al Col·legi dels Jesuïtes a Múnic, on es va fer càrrec dels pelegrins malalts i dels pobres. Després de la transferència de poder entre el seu marit i el seu fill Maximilià, ell va passar la resta de la seva vida a l'hospital fundat pel seu sogre Albert V de Baviera. Una de les principals obres de la seva vida va ser la construcció i consagració de l'església de Sant Miquel, a Múnic, on descansa a la cripta, així com la majoria dels descendents de la família de Wittelsbach. Encara que no canonitzada, era considerada una santa pel seu poble.