Rienzi

Rienzi

Estàtua de Cola di Rienzi, de Girolamo Masini, situada prop del Campidoglio, a Roma, on va ser assassinat
Títol original	Rienzi, der Letzte der Tribunen
Forma musical	òpera
Compositor	Richard Wagner
Llibretista	Richard Wagner
Lletra de	Richard Wagner
Llengua del terme, de l'obra o del nom	Alemany
Creació	Juliol de 1838 - novembre de 1840
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Grand Opéra
Parts	Cinc
Catalogació	WWV 48
Personatges	The Messenger of Peace (en) , Steffano Colonna (en) , Paolo Orsini (en) , Irene (en) , Adriano (en) , Raimondo (en) , Baroncelli (en) , Cecco del Vecchio (en) , Cola Rienzi (en) i Ambassadeurs, Nobles, Prêtres, Moines, Soldats, Messagers et Peuple (fr)
Estrena
Estrena	20 d'octubre de 1842
Escenari	Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden,
Director musical	Carl Gottlieb Reissiger
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	20 de gener de 1951 Cola di Rienzi, notari romà, proclamat tribú (tenor) - Josef Tichatschek Irene, la seva germana (soprano) - Henriette Wüst Stefano Colonna, un noble (baix - Georg Wilhelm Dettmer Adriano, el seu fill (mezzosoprano) - Wilhelmine Schröder-Devrient Paolo Orsini, altre patrici (baix) - Johann Michael Wächter Raimondo, legat papal (baix) - Gioacchino Vestri Baroncelli, ciutadà romà (tenor) - Friedrich Traugott Reinhold Cecco del Vecchio, ciutadà romà (baix) - Karl Risse El missatger de la pau (soprano) - Anna Thiele Ambaixadors, nobles, capellans, monjos, soldats, missatgers, poble (cor)

Rienzi, der Letzte der Tribunen^[1] (WWV 49) (Rienzi, el darrer dels tribuns) és una òpera de Richard Wagner en cinc actes, amb llibret escrit pel mateix compositor basat en la novel·la homònima d'Edward Bulwer-Lytton. El títol s'abreuja habitualment com a Rienzi. Composta entre juliol de 1838 i novembre de 1840, fou estrenada al Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden el 20 d'octubre de 1842. A Catalunya s'estrenà al Gran Teatre del Liceu el 20 de gener de 1951.

L'òpera està ambientada a Roma i es basa en la vida de Cola di Rienzo (1313–1354), una figura populista italiana tardomedieval que aconsegueix burlar i després derrotar els nobles i els seus seguidors i augmentar el poder del poble. Magnànim al principi, es veu obligat pels esdeveniments a esclafar la rebel·lió dels nobles contra el poder del poble, però l'opinió popular canvia i fins i tot l'Església, que l'havia impulsat a afirmar-se, es gira en contra seu. Al final, la població crema el Capitoli, en el qual Rienzi i uns quants adherents han fet una última intervenció.