Rifaximina

Rifaximina

Malaltia objecte	hepatopatia, síndrome de l'intestí irritable, encefalopatia i cirrosi hepàtica
Dades clíniques
Risc per l'embaràs	categoria C per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològic	rifamicina
Codi ATC	D06AX11 i A07AA11
Dades químiques i físiques
Fórmula	C43H51N3O11
Massa molecular	785,89 g·mol−1
SMILES
Identificadors
Número CAS	80621-81-4
PubChem (CID)	6436173
DrugBank	DB01220
ChemSpider	10482302
UNII	L36O5T016N
KEGG	D02554
ChEBI	75246
ChEMBL	CHEMBL1617
PDB ligand ID	RXM
AEPQ	100.111.624

La rifaximina és un antibiòtic semisintètic derivat de la rifampicina amb un ampli espectre antibiòtic contra bacteris grampositius i gramnegatius aeròbics i anaeròbies. En ser administrat per via oral l'absorció intestinal és menyspreable (<0,4%) per la qual cosa s'utilitza per a tractaments localitzats al tracte intestinal. S'empra en la medicina humana per al tractament de malalties intestinals com ara el sobrecreixement bacterià de l'intestí prim, la síndrome de l'intestí irritable, encefalopatia hepàtica, colitis ulcerosa, malaltia diverticular, diverticulitis aguda i la colitis pseudomembranosa.

El mecanisme d'acció consisteix en inhibir la síntesi de l'ARN bacterià, dificultant així la multiplicació de l'agent infecciós, en bacteris susceptibles en unir-se a l'enzim ARN polimerasa. Aquesta unió bloqueja la translocació, que atura la transcripció. ^[1] Es comercialitza a Espanya com a Spiraxin.^[2]

A part del seu efecte bactericida i bacteriostàtic, la rifampicina produeix altres efectes sobre la microbiota intestinal, com ara la disminució de la resposta inflamatòria intestinal inhibint l'activació del factor nuclear (NF)-κB via el receptor X de pregà (PXR) i reduint la expressió de les citocines inflamatòries interleucina (IL)-1B i el factor de necrosi tumoral alfa (TNFα).^[3]